El creador d'internet defensa limitar les xarxes socials als menors de 16 anys

BarcelonaTim Berners-Lee és un dels homes que han canviat el món. Nascut a Londres el 1955, és enginyer informàtic i també professor del Massachusetts Institute of Technology (MIT). Se'l coneix mundialment per ser el creador de la World Wide Web (www), la revolució que va permetre establir comunicació entre un client i un servidor per primera vegada i, d'aquesta manera, va canviar la història d'internet. En una conferència al Talent Arena a la Fira de Montjuïc, l'espai per al talent digital impulsat per la MWCapital en paral·lel al Mobile, Berners-Lee ha criticat l'ús massiu d'algoritmes addictius a les xarxes socials i ha defensat que davant d'això hi hagi països que prohibeixin les xarxes o els telèfons als menors de 16 anys.

"De la major part de l'evolució de la web n'estic content, però hi ha algunes coses que em deceben, i són aquelles coses que fan que els australians diguin que no s'hauria d'utilitzar el telèfon fins als 16 anys, per exemple", ha apuntat Berners-Lee. "Part de la web funciona a partir d'algoritmes addictius; la part on hi ha les xarxes socials. Han après a entrenar la IA i optimitzar-la per mantenir la gent a dins de la plataforma, i aquestes parts de la web són un problema", ha criticat l'informàtic.

En aquest sentit, Berners-Lee ha criticat especialment TikTok, i l'ha comparat amb Pinterest, una xarxa que sí que funciona sense aquest tipus d'algoritmes: "Totes dues són xarxes socials, però una de les dues és molt més addictiva que l'altra. Quan estan dissenyant els sistemes els desenvolupadors trien si els fan addictius o no", ha subratllat l'expert, que ha demanat davant d’una audiència plena de desenvolupadors i estudiants que els que estan creant apps no utilitzin aquests sistemes addictius: "Molts sistemes alimenten la gent de coses que són desagradables. Així que si estàs construint un sistema, aquesta és la línia vermella. No ofenguis deliberadament la gent amb coses desagradables o coses que no són certes. Les fake news potser aconsegueixen més clics, però no s'ha de fer. No ho dissenyis com TikTok", ha demanat.

Alhora, Berners-Lee ha explicat que ha estat recentment a Austràlia i s’ha trobat que no tots els nens estan en contra de la prohibició, al contrari. "Crec que alguns han descobert que tenir un món en el qual poden jugar sense mòbils amb els seus amics és bastant reconfortant", ha dit. Amb tot, diu que encara té esperança en el codi obert: "L’esperit dels desenvolupadors de codi obert a tot el món és d’on trec l’esperança", ha conclòs.

L'home que va canviar el món

Berners-Lee està considerat un home que va canviar el món. Si més no el món de la tecnologia i les dades. Sense la World Wide Web, internet no existiria tal com el coneixem. Berners-Lee, guardonat amb un premi Turig –considerat el Nobel de la informàtica– l'any 2016, va iniciar la seva carrera professional al Consell Europeu per la Recerca Nuclear (CERN) a finals dels anys vuitanta, on va detectar un problema compartit per milers d’investigadors: la dificultat per intercanviar informació entre sistemes informàtics incompatibles. El 1989 va proposar un sistema d’hipertext per connectar documents a través d’internet; aquesta idea es convertiria en la World Wide Web.

Durant els inicis dels anys 90 va desenvolupar els fonaments tècnics de la web, com HTML, HTTP i els URL, i en va impulsar la difusió oberta i gratuïta: "Era molt important que no fos de pagament", ha destacat. El 1993 el CERN va alliberar-ne l’ús, fet que en va accelerar l’expansió mundial. Més endavant, Berners-Lee va fundar el World Wide Web Consortium (W3C) per garantir estàndards oberts i preservar una web universal. "Inicialment no pensava que es faria tan gran. No ho vaig fer pensant en global, malgrat que li vaig posar aquest nom. Simplement ho volia llançar al món i veure què passava, i la resta és història", ha acabat Berners-Lee.