Des de Mèxic fins a Irlanda, la fúria creix davant d'un frenesí global per la IA
Mentre les tecnològiques construeixen centres de dades a tot el món per impulsar la intel·ligència artificial, les comunitats vulnerables s'han vist afectades per apagades i escassetat d'aigua
Santiago de Xile i QuerétaroEls Estats Units són al centre d'un auge de centres de dades, ja que OpenAI, Amazon, Google, Microsoft i altres inverteixen centenars de milers de milions per construir centres informàtics gegants en nom de l'avanç de la intel·ligència artificial. Però aquestes empreses també han exportat el frenesí de la construcció a l'estranger, amb menys escrutini.
Gairebé el 60% dels 1.244 centres de dades més grans del món es trobaven fora dels Estats Units a finals de juny, segons una anàlisi de Synergy Research Group, que estudia la indústria. N'hi ha més, amb almenys 575 projectes de centres de dades en desenvolupament a nivell mundial d'empreses com Tencent, Meta i Alibaba. A mesura que els centres de dades augmenten, aquestes instal·lacions, que necessiten grans quantitats d'energia per a la computació i aigua per refredar els ordinadors, han generat o agreujat problemes no només a Mèxic, sinó en més d'una dotzena de països més, segons una anàlisi del New York Times.
A Irlanda, els centres de dades consumeixen més del 20% de l'electricitat del país. A Xile, els preuats aqüífers estan en perill d'esgotament. A Sud-àfrica, on les apagades han estat habituals durant molt de temps, els centres de dades estan sobrecarregant encara més la xarxa nacional. Han sorgit preocupacions similars al Brasil, el Regne Unit, l'Índia, Malàisia, els Països Baixos, Singapur i Espanya.
Aquests problemes s'han vist agreujats per la manca de transparència. Google, Amazon, Microsoft i altres empreses tecnològiques sovint treballen a través de filials i proveïdors de serveis per construir centres de dades, emmascarant la seva presència i donant poca informació sobre els recursos que consumeixen les instal·lacions. Molts governs també estan ansiosos per beneficiar-se de la IA. Han proporcionat terrenys barats, exempcions fiscals i accés als recursos; i estan adoptant un enfocament discret en la regulació i la revelació d'informació.
Les empreses tecnològiques, que competeixen per construir centres de dades per impulsar nous models d'IA i crear "superintel·ligència" (IA amb un poder que supera el cervell humà), asseguren que aquest boom ha generat llocs de treball i inversió. Diuen que estan treballant per reduir la seva petjada ambiental generant la seva pròpia energia i reciclant aigua.
Microsoft afirma que no té constància que el seu complex de centres de dades al centre de Mèxic hagi afectat els subministraments d'energia i aigua. Segons l'empresa, l'electricitat és inestable en aquest país. El grup afegeix que utilitza l'aigua mínima i compta amb una càrrega elèctrica de fins a 12,6 megawatts, que si s'utilitzés durant tot l'any seria l'equivalent al que podria alimentar unes 50.000 llars a Mèxic. "Vam examinar-ho a fons i no vam trobar cap indici que els nostres centres de dades hagin contribuït a apagades o escassetat d'aigua a la regió", diu Bowen Wallace, vicepresident corporatiu de Microsoft per a centres de dades a les Amèriques. "Sempre prioritzarem les necessitats bàsiques de la comunitat".
La infraestructura de la xarxa elèctrica ha estat problemàtica al centre de Mèxic i ha provocat apagades, apunta Alejandro Sterling, director de desenvolupament industrial de la regió. "La nostra capacitat s'ha vist desbordada", lamenta.
Relacionar directament qualsevol centre de dades amb l'escassetat local d'energia i aigua és difícil. Tot i això, construir en zones amb xarxes inestables i tensions d'aigua existents ha pressionat uns sistemes ja fràgils, segons els experts, augmentant el potencial d'efectes en cascada. País rere país, activistes, residents i organitzacions mediambientals s'han unit per oposar-se als centres de dades. Alguns han intentat bloquejar els projectes, mentre que d'altres han pressionat per una major supervisió i transparència.
A Irlanda, les autoritats han limitat els nous centres de dades a la zona de Dublín a causa del "risc significatiu" per al subministrament elèctric. Després que els activistes protestessin a Xile, Google va retirar els seus plans de construir un centre que podria haver esgotat les reserves d'aigua. Als Països Baixos, la construcció d'alguns centres de dades es va aturar per preocupacions mediambientals. "Els centres de dades són el punt es creuen les precoupacions mediambientals i les socials", diu Rosi Leonard, ecologista de Friends of the Earth Ireland. "Hi ha aquesta narrativa que els centres de dades són necessaris i ens faran rics i pròspers, però aquesta és una crisi real".
Malgrat tot, hi ha pocs signes de desacceleració. Es preveu que les empreses gastin 375.000 milions de dòlars en centres de dades a nivell mundial aquest any i 500.000 milions de dòlars el 2026, segons el banc d'inversions UBS.
A Mèxic, els residents critiquen que el desenvolupament de centres de dades hauria de venir amb més inversió a les seves comunitats. Al poble de La Esperanza, a prop de la seu de Microsoft, hi va haver un brot d'hepatitis aquest estiu. Els talls d'aigua van deixar els veïns sense poder rentar-se les mans ni mantenir una higiene bàsica. La malaltia es va estendre ràpidament i unes 50 persones van emmalaltir, diu el doctor Víctor Bárcenas, que dirigeix una clínica local. "Culpo els governs estatals per no haver negociat el suport a la comunitat", denuncia. "El projecte de Microsoft va implicar milions de dòlars d'inversió, i res d'això va anar a parar a nosaltres, a la gent".
Un moviment ecologista
Els cavalls recorren les 150 acres (60,7 hectàrees) de camps oberts de la ciutat d'Ennis, a l'oest d'Irlanda, que un promotor va començar a intentar convertir en un centre de dades de 4.000 milions d'euros per a una empresa tecnològica anònima fa cinc anys. Grups ecologistes i veïns han presentat objeccions legals i recursos per bloquejar el projecte.
No fa gaire, un pla així probablement hauria prosperat. Durant dues dècades, Irlanda va estendre la catifa vermella a les tecnològiques. Apple, Google, Microsoft i TikTok van fer del país la seva base europea, i uns 120 centres de dades han sorgit al voltant de Dublín i les zones rurals dels voltants. Es preveu que un terç de l'electricitat del país vagi a centres de dades en els propers anys, en comparació amb el 5% del 2015. Però el tarannà acollidor d'Irlanda s'ha acabat. El país s'ha convertit en un dels exemples més clars de la reacció transnacional contra els centres de dades.
Aquesta oposició va guanyar impuls el 2021 quan un grup socialista ecologista, People Before Profit, va protestar en una conferència de centres de dades a Dublín. Al mateix temps, els residents del comtat de Clare, on es troba Ennis, es van plantar contra la instal·lació que s'havia de construir en terres de conreu. Des de llavors, ha crescut un moviment de protesta. Els residents locals, inclosa l'escriptora d'èxit Sally Rooney, han expressat la seva preocupació. L'any passat, Darragh Adelaide, un activista de People Before Profit, va ser elegit al consell del comtat de Dublín Sud, que posteriorment va rebutjar una sol·licitud de centre de dades de Google.
Al gener, les tempestes van causar talls de corrent a l'oest d'Irlanda, alimentant els debats sobre si la xarxa estava al límit. "Hi ha una raó per la qual la xarxa està sota pressió, i és a causa del nombre desproporcionat de centres de dades", defensa Sinéad Sheehan, una activista que va organitzar una petició contra el projecte a Ennis, que van signar més de 1.000 persones.
L'experiència d'Irlanda és un avís. Segons l'Agència Internacional de l'Energia, es preveu que el 2035 els centres de dades de tot el món utilitzin aproximadament tanta electricitat com l'Índia, el país més poblat del món. Un sol centre de dades també pot utilitzar més de 500.000 galons d'aigua al dia, gairebé tant com una piscina olímpica. Els ecologistes d'Irlanda han perdut recursos contra la construcció de centres de dades als tribunals, però esperen que les seves accions dissuadeixin les empreses. El 30 de setembre, unes 50 persones van protestar davant del Parlament de Dublín contra més centres de dades.
Encara s'ha de resoldre el recurs legal final contra el centre de dades d'Ennis. Fins i tot si el projecte rep llum verda, el seu futur està en dubte. Amazon va revelar recentment que estava darrere del projecte i que s'havia retirat, cosa que significa que el promotor local haurà de trobar una altra tecnològica amb qui associar-se. "Estem compromesos a ser un bon veí, per la qual cosa dediquem molt de temps a escoltar i comprendre les necessitats i prioritats d'una comunitat", diu l'empresa en un comunicat.
Polítiques de benvinguda
En una torre d'oficines resplendent coberta de panells solars a la ciutat de Querétaro, al centre de Mèxic, un funcionari que encapçala la transformació del país en un hub de centres de dades reconeix que les interrupcions en l'electricitat i l'aigua són el preu del progrés. "Aquests són problemes feliços", diu Sterling, director de desenvolupament industrial de Querétaro, on hi ha molts dels 110 centres de dades de Mèxic. "No per a la gent que ho pateix, sinó per al desenvolupament del lloc".
És una frase que repeteixen, encara que sovint amb menys contundència, alts càrrecs d'altres països mentre sedueixen empreses tecnològiques. El Brasil està creant noves exempcions fiscals. Malàisia va crear una zona industrial per atraure companyies xineses i de Silicon Valley. Els Emirats Àrabs Units i l'Aràbia Saudita van dur a terme una campanya diplomàtica per obtenir suport del president Donald Trump per comprar els preuats xips d'IA que necessiten les empreses. La Unió Europea ha promès gastar milers de milions en nous centres de dades regionals.
El ministre de Clima, Energia i Medi Ambient d'Irlanda, Darragh O'Brien, explica que aquestes construccions s'estan traslladant a països amb polítiques més acollidores. "Una part molt important de la nostra estratègia industrial és estar a l'avantguarda de les noves tecnologies i dades", diu.
El suport governamental a tot el món ha ajudat les empreses tecnològiques a construir amb poca responsabilitat, destaca Ana Valdivia, professora de la Universitat d'Oxford que estudia el desenvolupament de centres de dades. Es van dissenyar poques regulacions ambientals per als centres de dades, i les empreses sovint exigeixen cert nivell de secret als governs.
"Tota l'electricitat"
El complex de centres de dades de Microsoft al centre de Mèxic és al cim d'un turó a les altes planes de Mesquite al nord de la Ciutat de Mèxic. És un terreny privilegiat. Fa temps els habitants locals, inclosos els grups indígenes, pasturaven animals en una font natural propera. Avui, l'espai està tancat. Les imatges de drons mostren un nou embassament a l'interior, envoltat de terra fresca.
Els centres de dades van arribar a Querétaro fa uns cinc anys, atrets per la proximitat als Estats Units, la relativa seguretat quant a la violència per drogues i un govern local disposat a acollir les multinacionals. Microsoft va ser la primera, seguida d'Amazon i Google. Aviat els parcs industrials van començar a omplir-se d'equips d'obrers. Els petits pobles empobrits de la zona, que han tingut problemes amb els serveis bàsics, van començar a patir més escassetat d'aigua i apagades, segons més d'una dotzena de residents.
"Hi ha pacients amb insuficiència renal que necessiten les seves màquines per al tractament", diu Manuel Rodríguez, un representant del govern local. "Hi ha persones amb diabetis que necessiten mantenir els seus medicaments refrigerats". La companyia elèctrica nacional de Mèxic va atribuir les interrupcions recents a llamps i animals perduts que xoquen contra els equips.
Dulce María Nicolás, de 30 anys, mare de dos fills a Las Cenizas i propietària d'una botiga de queviures, explica que les apagades la van oblidar a llençar menjar podrit de la nevera familiar aquest estiu dues vegades, mentre que els talls d'aigua prolongats han fet que compri més gerres per emmagatzemar aigua. "És un cost doble", diu. Els seus fills han tingut mal de panxa quan la família no ha pogut rentar els plats correctament, i l'escola s'ha cancel·lat quan els lavabos no funcionaven.
Els nens estaven concentrats principalment en les interrupcions d'electricitat, que els van privar dels seus telèfons. "Tot el que veu és tecnologia", comenta el seu fill d'11 anys. El moment en què van sorgir els problemes —després que el complex de centres de dades de Microsoft entrés en funcionament— apuntaven a un culpable, segons Nicolás. "Tenen tota l'electricitat", diu sobre l'empresa tecnològica. "Em quedo sense res".