El Govern estableix set pols per instal·lar centres de dades a Catalunya

BarcelonaEl Govern ha fet un nou pas per impulsar la implantació de centres de dades a Catalunya i ha identificat 26 projectes potencials que en total sumarien prop de 2.000 megawatts (MW) de potència. "Més concretament, hi ha una desena d'aquests projectes que tenen un grau de maduresa alt que podrien assolir una potència d'entre 300 i 500 MW progressivament entre 2030 i 2035", ha assenyalat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, que aquest dimarts ha presidit la segona reunió de la Taula Institucional d'Impuls dels Centres de Dades. En paral·lel, la Generalitat ha establert fins a set pols d'implantació de centres de dades al territori català: el Parc de l'Alba, Sant Adrià-Barcelonès, l'Anoia, zona Metropolitana Sud, Tarragona, Lleida i Terres de l'Ebre.

"Ens cal recuperar el temps perdut i Catalunya necessita la instal·lació de centres de dades si vol ser sobirana tecnològicament", ha deixat clar Dalmau, que també ha recordat la importància que les dades estiguin cada vegada més en sòl europeu. "Si no volem que les nostres dades estiguin fora de la UE i guanyar en termes de ciberseguretat i autonomia estratègica cal fer una aposta pels centres de dades", ha insistit el conseller de la Presidència, segons recull l'ACN, que ha assenyalat que la trentena de projectes aniran avançant "al seu propi ritme, maduresa i adequació als requisits tècnics i territorials".

El Vallès Occidental, amb set projectes potencials; el Barcelonès, amb 5 projectes, i l'Anoia, amb 4, són les tres comarques amb més iniciatives identificades de centres de dades.

Es calcula que Catalunya compta actualment amb més d'una quinzena de centres de dades d'entre 1 i 16 MW. "Aquests 26 nous projectes representen un salt d'escala. Catalunya no pot estar tancada a tenir pistes d'aterratge per a l'economia del futur", ha manifestat Dalmau. "Avui dia poder gaudir d'infraestructures significa tenir carreteres, energia, aigua i també centres de dades", ha enumerat el conseller de la Presidència, que igualment ha remarcat que l'establiment de set pols d'implantació a Catalunya de nous centres de dades és un pas imprescindible perquè els projectes que s'hi ubiquin puguin ser declarats estratègics.

Aquests set pols apleguen factors com la disponibilitat de sòl, la capacitat energètica, la connectivitat digital, l'ecosistema tecnològic, la sostenibilitat o les oportunitats de reindustrialització. "Són pols dinàmics i adaptables que seran revisats i modificats quan s'escaigui, en funció de l'evolució de les necessitats del mercat i de la ciutadania, atesa la ràpida evolució del sector i de les tecnologies", ha apuntat el titular de Presidència.

Validació de projectes

De fet, una altra de les novetats de la reunió d'aquest dimarts ha sigut la constitució d'un equip executiu de caràcter transversal i especialitzat, com a òrgan operatiu encarregat de valorar les sol·licituds dels projectes que optin a la declaració de projecte estratègic. Aquest equip s'organitzarà en tres àmbits i s'encarregarà de validar que els projectes compleixin els requisits necessaris per ser considerats estratègics: ubicar-se en un dels pols de desenvolupament, tenir en compte l'impacte mediambiental, tenir una potència mínima de 20 MW, incrementar l'ocupació de qualitat amb un mínim de dos llocs de treball a temps complet per cada milió d'euros d'inversió i tenir un impacte sobre l'economia local que multipliqui com a mínim per set la inversió, entre d'altres.

"Avui en dia les dades, el càlcul i la IA ho estan canviant tot", ha afirmat el director del Barcelona Supercomputing Center (BSC), Mateo Valero. "I el més important és tenir centres d'intel·ligència artificial on puguem generar empreses, on les administracions públiques puguin treballar millor i on fer millor investigació", ha reclamat Valero, que ha definit la Taula Institucional d'Impuls dels Centres de Dades com un "pas endavant". El director del BSC ha valorat que "la majoria d'aquests projectes beneficiaran Catalunya i el teixit industrial català. I això també significarà llocs de treball", ha reblat.

Per la seva banda, la directora executiva de Barcelona&Partners, Montse Puig, ha precisat que els centres de dades interessats a establir-se a Catalunya són els "d'inferència de dades o d'última milla". "Són centres de dades que acostumen a estar al voltant dels grans pols o ciutats amb gran població, que són els grans consumidors d'aquesta última milla de centres de dades", ha detallat Puig, que també ha revelat que són centres de dades que no necessiten tanta potència elèctrica com podrien necessitar els que es dediquen a entrenar models. La directora executiva de Barcelona&Partners s'ha mostrat convençuda que Barcelona i Catalunya ja són un pol rellevant en l'àmbit europeu i mundial en IA.

"Barcelona és la tercera ciutat en qüestions d'intel·ligència artificial després de Singapur i Londres. Per tant, ja és una realitat", ha posat sobre la taula Puig. "Però perquè això pugui ser consistent i pugui continuar en el futur, necessitem aquestes infraestructures digitals tan rellevants com són els centres de dades", ha conclòs la directora executiva de Barcelona&Partners.

Oposició ecologista

Aquest pla de centres de dades, però, ja s'ha trobat amb oposició al territori, especialment de grups ecologistes, que consideren que consumeixen molta aigua i energia per crear poca ocupació. Ecologistes en Acció considera que "un centre de dades tradicional aporta poc al territori pel que fa a ocupació; un megacentre de dades aporta igual de poc, però extreu una gran quantitat d’aigua i una enorme quantitat d'electricitat, cosa que provoca un greu problema de gentrificació elèctrica, com ja s'han trobat en ciutats com Marsella".

Aquest grup recorda que l’estat de Maine, al nord-est dels Estats Units, s'està plantejant seriosament paralitzar la construcció de megacentres de dades amb una potència superior als 20 MW per tal d’evitar la pujada de preus de l'electricitat a causa de l'augment de la demanda que el seu enorme consum elèctric provocaria, la qual cosa afectaria no sols les butxaques de la població, sinó també les de les indústries, que veurien multiplicar-se la seva factura elèctrica.