Centres de dades: la nova febre d'or a l'Aragó

Saragossa/Terol"Aviat tindrem bones notícies sobre aquesta qüestió", diu somrient el director general de la Cambra de Comerç de Saragossa José Miguel Sánchez, preguntat sobre la possibilitat que l’Aragó superi Catalunya en renda per càpita i passi de ser la cinquena CCAA més rica d’Espanya a la quarta. Sánchez és el principal exponent de l’eufòria econòmica que regna a l’Aragó gràcies a la pluja de milions en inversions que han anunciat grans tecnològiques nord-americanes com Amazon o Microsoft però també Blackstone per construir centres de dades. De moment ja se n'han anunciat una trentena. Les xifres maregen, però segons què se sumi es parla de magnituds de diners que superen l’actual PIB aragonès, que se situa en els 49.000 milions d’euros. "És el moment de l’Aragó", avisa Sánchez des del seu despatx a la seu històrica de la Cambra, situada al costat d’on s’està construint la Nova Romareda, un dels camps de futbol que aspira a acollir partits del Mundial del 2030.

És viable, però, que l’Aragó superi Catalunya en renda per càpita? Doncs la realitat és que fa 25 anys la diferència era d’uns 2.500 euros a favor de Catalunya i actualment aquesta xifra s’ha reduït a uns 1.000 (mireu gràfic). L’any 2022 va ser quan el sorpasso va estar més a prop que mai: la diferència es va escurçar a només 336 euros. De fet, el PIB per càpita d’Osca és més elevat que el de Lleida. Ara, gràcies als centres de dades, l’Aragó es prepara per fer el gran salt. L’ambient que s’hi respira és una mica el de la pel·lícula Bienvenido Míster Marshall, però esperen que amb un final ben diferent.

Si es posen en marxa tots els projectes electrointensius anunciats l’Aragó superarà Catalunya no només en renda per càpita sinó també en consum elèctric. Endollar tots els centres anunciats suposaria multiplicar un mínim de per 5 el consum actual de l’Aragó, i passar de 10.000 Gwh l’any a més de 55.000 Gwh. Actualment, l’Aragó produeix el doble del que consumeix, per tant, també hauria de multiplicar la seva producció. Un repte colossal que no tothom veu viable ni desitjable.

La majoria de centres de dades estan projectats al voltant de Saragossa. L’economista Carlos López, membre d’Ecologistes en Acció, rep l'ARA a Burgo de Ebro, on ja funciona un dels tres centres que Amazon Web Service (AWS) hi té a la regió i s’està construint una ampliació. "Prepareu-vos per embrutar-vos de fang si voleu unes bones vistes", ens avisa. I en efecte, seguint el traçat final del Canal Imperial de l’Aragó, ja convertit en rierol, pugem un pujol des d’on es pot veure la dimensió del centre i el formigueig dels operaris que el construeixen. Per fora tot és d'un blanc asèptic, amb grans magatzems, dipòsits d'aigua i quilòmetres de tubs metàl·lics. Tot protegit per tanques i càmeres, com si fos una instal·lació militar. El nom d'Amazon no apareix per enlloc. L'objectiu és albergar servidors que han d'estar sempre a una temperatura d'entre 18 i 25 graus. "Aquest centre necessita 180 milions de litres d’aigua a l’any", ens explica López assenyalant diverses basses d’aigua properes, "i necessita una potència elèctrica de 300 MWh". "Perquè us feu una idea: tres centres com aquest, i només Amazon n’ha projectat cinc, consumeixen igual que tot l’Aragó". I a quanta gent donaran feina?, inquirim. "Màxim un centenar per centre, calculem, i la majoria serien de seguretat i neteja. Com es pot aprovar això?", es pregunta.

Ecologistes en Acció encapçala l’oposició als centres de dades. Han redactat centenars d’al·legacions i han presentat un recurs judicial perquè no se’ls atorgui la condició de PIGA, és a dir, projecte estratègic per a l’Aragó, cosa que suposa menys tràmits burocràtics i exempcions fiscals. Des dels despatxos de Saragossa es veu, però, completament diferent. El degà del Col·legi d’Economistes, Francisco Gracia, considera que l’oposició és molt minoritària i treu ferro al problema energètic: "El problema no és la producció. El 80% de la nostra energia és renovable i n’exportem la meitat. El problema és la distribució, necessitem els permisos del ministeri d’Indústria per fer més connexions", explica. Un article d'investigadors de la Universitat de Saragossa avisa, però, que per satisfer la demanda prevista caldria omplir fins a un 39% del territori amb molins i plaques i doblar el consum d'una aigua que ja és escassa.

Un altre desafiament que Gracia detecta és la manca de mà d’obra i també d’habitatge per acollir-la. Es calcula que en el període de construcció dels centres es necessitaran 36.000 treballadors, i que quan s’acabin quedaran al voltant de 10.000 llocs de treball estables, segons les estimacions. Un informe recent de la Fundació Basilio Paraíso, el think tank de la Cambra de Comerç de Saragossa, quantifica en 70.000 milions el total d'inversions previstes i en 17.464 milions el valor afegit brut generat en el període 2025-2035. Les previsions d'Ibercaja és que Aragó creixerà un 2,6% el 2026, per sobre de la mitjana espanyola. "Tenim dret a ser optimistes", recalca Francisco Gracia.

López, en canvi, creu que l’aposta pels centres de dades és suïcida per a l’Aragó. "Estic convençut que es poden perdre fins a 100.000 llocs de treball, perquè a mitjà termini expulsaran activitat econòmica local. Això està estudiat i se’n diu gentrificació energètica", afirma citant casos d’estudi com el de Virgínia d’Alec MacGillis. Segons ell, l’augment exponencial de la demanda elèctrica farà pujar el preu de la llum i això provocarà tancaments. "Aquestes empreses s’estan quedant totes les connexions elèctriques d’Espanya", i avisa que a Catalunya també se n'estan projectant a Cerdanyola i Móra d'Ebre.

L'investigador de la Universitat de Vic Enol Nieto parla de "zones de sacrifici" on es dona un buidatge de recursos i una activitat que no repercuteix en la vida de la gent i acorrala l'agricultura. Carlos López ho resumeix així: "Al final s'emportaran la llum i l'aigua i ens la faran pagar als ciutadans". Per a ells dos, els centres de dades són un exemple palmari d'economia extractiva practicat per les grans multinacionals nord-americanes.

Pau social aragonesa

Aquest discurs apocalíptic, però, no és compartit ni per autoritats, ni pels empresaris ni pels economistes, que consideren que la inversió estrangera, i més si és de caràcter tecnològic, representa el futur de l’Aragó. Això sí, insisteixen que la clau no són els centres en si, sinó tot el que poden comportar. "El nostre objectiu ha de ser crear un teixit de pimes al voltant dels grans projectes, com va passar amb l’Opel, si no, haurem fracassat", avisa Sánchez. El seu somni és convertir l’Aragó en un pol tecnològic i d’energia verda, i repetir l’impacte que va suposar l’arribada de General Motors a Figueruelas a principis dels 80. Per això, més que als centres de dades, des de la cambra es posa l’accent en un altre gran projecte: la gigafactoria de bateries que construirà el gegant xinès CATL al costat de l’actual planta de Stellantis, que crearà 3.000 llocs de treball. "Volem que tingui un efecte multiplicador en el sector de l'automòbil i que no ens passi com als catalans amb Ebro, que al final els cotxes es fabriquen a la Xina", explica Sánchez.

La fórmula que ofereixen és ben senzilla: posició estratègica, terrenys il·limitats, energia verda barata, poca burocràcia i rebaixes fiscals. Hi ha, però, un altre factor atribuïble al caràcter aragonès. "Els inversors valoren molt la pau social, la falta de conflictivitat", diu José Miguel Sánchez. "Ens agrada el diàleg, la centralitat, els grans consensos i l’estabilitat", rebla Francisco Gracia. Segons dades del ministeri de Treball, entre gener i octubre de 2025 hi va haver 2.300 jornades no treballades per vaga a tot l’Aragó. En el mateix període a Euskadi van ser 144.000. Un abisme.

És compatible aquesta estabilitat institucional i de grans consensos amb l’auge d’una formació extremista com Vox? Aquí els sectors econòmics arrufen el nas i admeten un cert neguit. "El que no pot ser és que entrin en un govern i després en surtin. No poden dedicar-se a bloquejar", comenta amb un punt d’indignació Sánchez. Es nota que a l'Aragó, un fet habitual a Catalunya com és la no aprovació de pressupostos, es veu com una tragèdia, ja que moltes empreses depenen de les ajudes i subvencions. La preocupació amb Vox creix quan es posa sobre la taula el seu eix discursiu principal: el rebuig a la immigració. Aquí els empresaris es posen les mans al cap. "La immigració és fonamental per a la nostra economia, no ens enganyem amb això", avisa Sánchez.

I és que l’Aragó és el 10% del territori espanyol però només el 2,8% de la població. En el mateix temps que Catalunya ha crescut en prop de 2 milions l’Aragó només ho ha fet en 150.000 persones. "Ens falta gent", repeteixen com un mantra els empresaris. De fet, un altre estudi de la Fundació Basilio Paraíso sobre població anota que cada any 18.000 aragonesos marxen a fora o a altres CCAA. "Hem d’augmentar l’atractiu de Saragossa perquè si no, Madrid ens xucla tot el talent", comenta Sánchez. De fet, per a ell el millor camí per guanyar atractiu és créixer en població fins a més enllà del milió d’habitants, i superar així València com a tercera ciutat d’Espanya. Però aquest objectiu és difícil perquè també hi ha manca d'habitatge. "Construïm la meitat de pisos dels que necessitem", apunta Gracia.

Una característica de l’Aragó és que té més de la meitat de la seva població vivint a la capital. I no hi ha ciutats mitjanes. Després de Saragossa, 700.000 habitants, la més poblada és Osca, amb 52.000. Per això quan s’abandona la capital, sigui en la direcció que sigui, el que es veu no és cap àrea metropolitana, sinó el buit.

Carinyena i el vi

Cap al sud es troba la població de Carinyena, que dona nom a una de les DO de vi més antigues d’Espanya. El seu president, Antonio Serrano, és molt clar sobre el tema dels nouvinguts. "Ens salvem gràcies a la mà d’obra estrangera perquè no hi ha relleu generacional. Els únics espanyols que treballen són els que són propietaris", afirma.

El sector primari aragonès és clau en l’economia, sobretot gràcies al vi i al porcí, però aporta un factor afegit: fixa la població al territori. Per als joves aragonesos, l’atracció de Saragossa és molt forta. Serrano admet que el boom de les energies renovables està afectant el camp. "Molts agricultors volen vendre els seus terrenys per fer camps fotovoltaics perquè els seus fills no s’hi volen dedicar", explica descrivint un fenomen que Carla Simón va retratar molt bé a Alcarràs.

Malgrat tot, la DO Carinyena és un cas d’èxit. A diferència de Campo de Borja o Somontano, les altres DO aragoneses, a Carinyena el model majoritari és el cooperativista. "Així tots ens assegurem que cobrem tots els anys", explica Serrano, un entusiasta del cooperativisme i el seu paper d’economia social.

El 85% de la producció de Carinyena prové de cooperatives, i la més gran és Grandes Vinos, que n’aplega 5, que acaba de col·locar un dels seus Chardonnay, l’Anayon, entre els 10 millors del món. Les seves instal·lacions són impressionants i tenen capacitat per embotellar 40.000 ampolles al dia. Unir esforços els ha permès una mecanització màxima. Una veremadora moderna fa la feina que abans feien 100 bracers.

Terol i el seu aeroport

Seguint l’autopista en direcció a Terol és fàcil fer-se una idea del que significa el concepte Espanya buidada. L’horitzó l’ocupen camps i camps només motejats per algun nucli escadusser format per una església i un grapat de cases, camps eòlics i també fotovoltaics. Per això sorprèn tant la visió d’una formació de grans aeronaus de Lufthansa o British Airways, totes perfectament alineades en un aeroport enorme a prop d’una capital provincial que no arriba als 40.000 habitants. Què hi fan allà tots aquells avions?

La resposta ens la dona el director general de l’aeroport, el canari Alejandro Ibrahim. "Una aeronau té una vida útil de 25 anys, però cada cinc anys s’ha de repintar i fer tot el manteniment. I això és el que fem aquí". L’aeroport de Terol, doncs, és un taller gegant d’avions. No hi ha passatgers, o molt pocs, i els clients són les principals companyies aèries d’Europa. "Aquí tenim 1.000 llocs de treball directes en les 15 empreses que es dediquen al manteniment, per exemple pintors, i 2.000 indirectes. Som el creador més gran d’ocupació de Terol", diu orgullós Ibrahim.

L’èxit de l’aeroport de Terol és indiscutible, tant és així que Ibrahim rep l’ARA just després d’haver ensenyat les instal·lacions al president aragonès i candidat a la reelecció Javier Azcón i al president del PP Alberto Núñez Feijóo. El lema del PP en aquestes eleccions, "Aragón imparable", exemplifica l’eufòria que viu l’Aragó. Abans ja hi han passat Pilar Alegría, del PSOE, i la resta de candidats.

Ibrahim explica que l’aeroport també es beneficiarà de l’augment de la inversió en defensa que es preveu els pròxims anys. "La ministra Robles va venir fa uns mesos per anunciar una inversió de 42 milions per crear aquí un centre de formació de pilots de l’OTAN. Aquí s’entrenaran per fer aterrar avions A400M en condicions difícils". Aragó ha format ja el seu propi hub d’indústria de defensa, que aplega 160 empreses, i que presideix el mateix Alejandro Ibrahim.

És certament "imparable" l’Aragó? Està justificada l’eufòria actual que els populars aspiren a capitalitzar? Només el temps ho dirà. "D’aquí 5 o 10 anys m’ofereixo a participar en un reportatge per saber si totes les previsions econòmiques s’han complert", diu l'economista Francisco Gracia. I li prenem la paraula per saber si l'Aragó s'ha convertit en un nou Silicon Valley o ha estat, al contrari, espoliat per les grans tecnològiques.