Aragó calibra l’abast de l’onada conservadora

BarcelonaL'Aragó va aquest diumenge a les urnes per primera vegada de manera anticipada i sense coincidir amb altres comicis, però hi ha molt pocs dubtes sobre quin serà el resultat electoral. Previsiblement, la majoria conservadora (PP+Vox+PAR), que ara és de 36 escons de 67, s'enfilarà per sobre dels 40, en consonància amb l'onada conservadora que es viu a Espanya, però que, com ja va quedar palès a Extremadura, beneficia bàsicament a l'extrema dreta. Tampoc hi ha cap dubte que el PP serà primera força i que, per tant, Jorge Azcón té totes les paperetes per ser investit president de nou. Tot i això, els darrers dies de campanya s'ha vist un Azcón tens, crispat, aixecant el to especialment contra Vox. Per què? Doncs perquè, igual que li va passar a María Guardiola, va decidir avançar les eleccions per superar el bloqueig de Vox als pressupostos, i ara tot apunta que quedarà encara més lligat de peus i mans al partit de Santiago Abascal. En resum, una jugada pensada per reforçar el PP pot acabar reforçant Vox i complicant-li la vida al president aragonès.

Les causes de l'onada conservadora a l'Aragó són una mica diferents a la d'altres territoris de l'Estat. Aquí es viu un ambient d'eufòria econòmica, sobretot pels anuncis milmilionaris d'inversions de les grans tecnològiques, que clarament capitalitza el PP tot i que les raons de fons d'aquest èxit són, com a mínim, compartides amb el PSOE. El clima que s'hi respira s'assembla al de la borratxera econòmica valenciana que els anys del boom immobiliari van sustentar majories absolutes del PP que semblaven indestructibles. L'esquerra, com ja passava allà, és vista ara com els que volen posar bastons a les rodes al progrés econòmic, que a l'Aragó s'assimila als grans projectes d'energia eòlica i fotovoltaica i, sobretot, els centres de dades. El problema per als populars és que una part de la població que se sent menystinguda i no comparteix l'eufòria general, bàsicament la que viu fora de Saragossa i es dedica al sector primari, sembla disposada a passar-se a les files de Vox.

El PSOE està, bàsicament, resignat i dona per fet que tindrà el pitjor resultat de la seva història a l'Aragó, però no sembla que el lideratge de Pilar Alegría perilli. La tesi de la Moncloa és que ara hi ha una onada conservadora mundial que no començarà a remetre fins a les midterm nord-americanes del novembre. Tot i això, es confirmarà un cop més que l'hiperlideratge de Pedro Sánchez, l'únic capaç d'aixecar del sofà el gruix de votants progressistes, ha escombrat una estructura territorial que abans era formidable. La seva esperança és que Vox faci patir Azcón tant com ho està fent amb Guardiola, i que es demostri que els governs de coalició PP-Vox són inestables. Els enfrontaments entre els dos partits a la recta final de la campanya sembla que abonen aquesta tesi.

Campanya plana

En aquest context, la campanya a l'Aragó ha sigut bastant plana, i qui més ha fet per intentar pujar la temperatura ha estat Azcón amb insults directes a Alegría i dards a Vox que no han fet més que evidenciar el nerviosisme a les files populars. L'únic incident remarcable el va protagonitzar una regidora del PP d'un poble valencià que es va colar en un míting del PSOE per dir-li "fill de puta" a Pedro Sánchez. L'episodi va molestar molt els populars aragonesos, ja que allà no existeix el clima de polarització ideològica d'altres territoris, com Madrid o València. El caràcter aragonès és un altre.

El resultat electoral confirmarà els aires de tomb polític que es viuen a tot Espanya (aquesta és la mala notícia per a Pedro Sánchez), però també posarà en evidència la dependència del PP respecte a Vox, que és la gran carta que els socialistes jugaran en unes generals. Per això, si no hi ha una gran sorpresa, el PP es despertarà l'endemà de les eleccions amb el mateix problema que tenia abans de convocar-les, però augmentat. Un gripau de grans dimensions anomenat Vox.