L'empresa de drons del gendre d'Erdogan que coregen els soldats ucraïnesos

IstanbulUn dels seus propietaris és el gendre del president turc, Recep Tayyip Erdogan, i ara mateix és la pedra angular de la indústria aeroespacial turca. Quan Erdogan va dir que el 2023 el país que dirigeix podria arribar a la lluna, molts no el van creure. Però a través de l'empresa drons miliars Baykar i gràcies al seu producte estrella, el Bayraktar TB2, Turquia vol dominar el cel i treure'n un alt rendiment.

El Bayraktar no és un ocell qualsevol, ni una màquina voladora amb l'única finalitat d'atemorir tot allò que es mou sota seu. És una clau que obre portes a mercats de milions de persones. Però centrem-nos en el producte: què és un Bayraktar TB2? La nineta dels ulls d'Erdogan la va crear l'home que es va casar amb la seva filla, també exministre d'Energia i exministre d'Economia. Selçuk Bayraktar és un dels fundadors –juntament amb els seus germans– de l'empresa tecnològica Baykar. El seu cognom coincideix amb un dels drons més sol·licitats del planeta i, fins i tot, ha estat corejat pels soldats ucraïnesos cada vegada que destrossen una posició russa a la guerra.

Aquest dron militar pot volar a vuit mil metres d'alçada, dispara fins a quatre míssils guiats per làser i té una autonomia de prop de 27 hores. Es tracta de tecnologia punta, mortífera i, perquè no dir-ho, econòmica. No se'n sap el preu oficial, tot i que els experts estimen que oscil·la els cinc milions de dòlars per unitat, un cost assequible per a molts governs. Executius d'arreu del món paguen aquest preu amb els ulls tancats gràcies a l'efectivitat que ha demostrat.

Els atacs als militants del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), la guerra de Síria, el conflicte Nagorno Karabakh o la mateixa invasió d'Ucraïna han estat suficients per convèncer qui faci falta que el Bayraktar TB2 no falla. Gràcies als diversos aparadors de tecnologia militar en què s'han convertit aquests conflictes per al producte estrella de la indústria aeroespacial turca, fins a 24 països, segons va anunciar el mateix conseller delegat recentment, han adquirit –o ho faran– productes de Baykar. “Construïm fins a 200 unitats cada any”, va admetre un dels germans Bayraktar el mes de setembre. Així i tot, la companyia no dona l'abast i la llista d'espera per al TB2 és de tres anys. Per ara, el valor de les exportacions durant l'any 2021 va ser de 664 milions de dòlars.

La diplomàcia dels drons

L'analista del Centre d'Estudis Econòmics i Política Exterior d'Istanbul, Sine Ozkarasahin, ja fa temps que estudia l'efecte que té aquest dron made in Turkey arreu del món. Segons explica a l'ARA, “mitjançant la diplomàcia dels drons, el país ha trobat la manera d'esdevenir una potència regional clau. Fins ara, els drons han atorgat a Ankara accés a situacions crítiques i zones calentes. A més, les transaccions i acords amb els seus clients han ajudat a Turquia a afegir una dimensió estratègica a les seves aliances existents, així com a construir-ne de noves”.

Relacions que semblaven tenses, com els Emirats Àrabs Units (EAU), comencen a estovar-se i l'empresa Baykar també ha format part de l'operació. Vuit mesos després que Turquia i els EAU fumessin la pipa de la pau, els drons ho han confirmat: Ankara ha enviat a Abu Dhabi vint unitats que ajudaran el país a confrontar l'Iran. A més, en l'àmbit comercial els intercanvis es veuran incrementats de manera notable, gràcies a un acord de lliure comerç que pretén arribar als 15.000 milions de dòlars. Els analistes, com Ozkarasahin, neguen que els drons siguin l'element clau en les operacions comercials amb altres països i també descarten l'expressió “cavall de Troia” per definir aquesta tecnologia. La mateixa analista, però, admet que aquest actiu actua com a “poder suau” per arribar a altres mercats.

Amb unes eleccions generals a tocar, l'economia serà un dels elements clau que Erdogan haurà de perfilar si vol continuar ocupant el palau. La bona sintonia que dona aquesta inesperada joguina entre Turquia i tercers països és una de les ajudes amb què compta Ankara per agafar embranzida als mercats globals. I no només a la indústria de la defensa i aeroespacial, que ja demostra tenir molts seguidors.