Openchip, l'aposta catalana per la sobirania tecnològica, premi Ignasi Pujol
La companyia de xips, guardonada amb el premi Ignasi Pujol de l'ARA, té com a missió posar les bases per deixar de dependre de la tecnologia estrangera
BarcelonaLa història d'Openchip, que aquest dijous a la nit ha rebut el premi Ignasi Pujol del diari ARA, dedicat a destacar una iniciativa empresarial, va començar durant la pandèmia de la covid, un moment en què també es va forjar en l'imaginari popular un nou diccionari farcit de paraules com xips i semiconductors. L'escassetat de components de microelectrònica, com aquests xips, va passar a ser de cop i volta un problema mundial i local. La societat va aprendre aleshores que aquests components eren imprescindibles per tirar endavant l'economia i van començar a sonar les alarmes.
A Openchip se'ls ha batejat sovint com la Nvidia catalana (i europea), malgrat que als seus responsables no els acaba d'agradar aquesta definició, però l'objectiu de la companyia és, principalment, assolir la sobirania tecnològica a Europa. El guardó els ha estat concedit "per la seva visió estratègica, desenvolupant xips de molt alt rendiment basats en RISC-V per intel·ligència artificial i supercomputació contribuint a la sobirania digital europea des de Catalunya".
Va ser després de la pandèmia i davant l'evidència de la necessitat de xips locals, quan el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i GTD, el grup de software crític de tecnologia, van presentar conjuntament el projecte d'Openchip. "La idea era fer alguna cosa per evitar que això tornés a passar en el futur", expliquen des de l'empresa. "La nostra missió és aportar sobirania europea en tecnologia, i veure si podem donar solucions alternatives a tecnologies que ara venen de fora de companyies com Nvidia, que estan fent productes molt bons, però sempre hi ha aquesta dependència de tecnologia estrangera", explica el seu conseller delegat, Francesc Guim, a l'ARA.
"La nostra idea és fer sistemes tecnològics verticalment integrats –fer tota l'estructura tecnològica necessària que va a un centre de dades– i mirar que si tu vols córrer les teves aplicacions d'intel·ligència artificial en un centre de dades, nosaltres et puguem donar una solució vertical que sigui europea", detalla Guim. El projecte ha passat a ser prioritari al país i, de fet, Openchip és la quarta organització catalana que més fons Next Generation ha rebut, un total de 111 milions d'euros, per darrere d'Adamo, l'Ajuntament de Barcelona i el BSC. El gener del 2024 va ser quan van entrar els diners i, amb ells, gent formada i talent d'arreu del món, com el mateix Francesc Guim. Actualment, ja tenen més de 300 treballadors de 30 països diferents.
La importància dels xips
"Arribarà un moment en què tots els components quotidians que fem servir portaran xips i, per exemple, en temes de recerca, temes mèdics, temes d'infraestructura crítica, temes de ciberseguretat, ja existeix una dependència molt important amb els xips, que són els que processen totes les dades", explica Guim. "En el moment en què tu depens ja no de tu mateix sinó de tercers per poder abastir tots aquests productes que són crítics per a Europa, aquí tens un problema. És com si depenguéssim 100% dels Estats Units per tenir llet; llavors què passa si ells decideixen tallar o lícitament buscar altres objectius per la seva llet?", assevera el conseller delegat.
"És per això que és necessari tenir la teva autonomia de tecnologia i de xips perquè bàsicament és com el menjar, està a tot arreu, i més enllà dels centres de dades, es necessiten per temes mèdics o d'infraestructura crítica; són el que fa que el sistema funcioni". Durant la pandèmia ja es va començar a veure, "va ser un bon aprenentatge que ara mateix també s'amplifica pel moment geopolític que vivim, cosa que evidencia que el que s'està fent a nivell europeu sigui molt, molt important", diu Guim.
Un dels problemes d'aquesta tecnologia avançada és el seu alt cost de producció. Amb els fons rebuts, la companyia ha pogut créixer en talent qualificat, però posen de manifest que només el fet d'imprimir un xip ja costa 40 milions d'euros. "I això és només imprimir", assenyala Guim. "Aquest també és un dels reptes que té Europa: si vol ser sobirana en semiconductors ha de tenir clar que en altres sectors 100 milions són molts, però en aquest amb 100 milions tens un any de vida", assevera. Openchip va començar com un projecte molt específic de fer xips i software, però ha anat creixent no només internament sinó sobretot amb les sinergies amb altres empreses europees. L'objectiu, doncs, és clar: "Més que ser la Nvidia d'Europa, jo el que dic és que Europa ha de fer la Nvidia d'Europa; si podem definir una Nvidia europea, haurà de ser un conjunt de companyies europees que sumem forces", expliquen.