Telefónica promet complir objectius el 2026 després d’un any de pèrdues milionàries

MadridLes vendes de gairebé totes les filials a l'Amèrica Llatina i l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que pot suposar la sortida de més de 5.000 treballadors (encara s'està negociant l'impacte final) s'han traduït en un llast per als resultats de Telefónica de l'any 2025. Entre el gener i el desembre de l'any passat, la teleco que presideix Marc Murtra va perdre 4.318 milions d'euros per l'impacte extraordinari de totes dues coses, tal com ha informat aquest dimarts la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Es tracta de les pèrdues més altes dels últims vint anys, però la companyia ho veu com un pas imprescindible –tot i que segurament difícil de digerir– per complir amb el nou full de ruta que s'ha fixat. L'acció s'ha mantingut força estable al llarg de la jornada amb lleugeres caigudes.

"El pla Transformar i Créixerestà en marxa. Més creixement i més rendibilitat. I ho estem aconseguint sota principis d'optimització i focus, avançant als mercats core [principals] i complint amb el guidance [previsions de futur]", ha defensat Murtra en roda de premsa, que ha promès complir amb els compromisos fixats per al 2026.

A grans trets, el nou mapa estratègic de Telefónica suposa aplicar una "disciplina financera de ferro", en paraules del mateix Murtra. Això ja s'ha traduït en una retallada del dividend (serà de 0,15 cèntims el títol i s'abonarà el 2027), però també en l'aplicació de l'ERO i en mesures d'eficiència i simplificació en què la intel·ligència artificial jugarà un paper important, entre altres coses. L'objectiu és centrar-se en créixer a Espanya, Alemanya, el Regne Unit i el Brasil i deixar enrere el mercat llatinoamericà, on la companyia no veu potencial de creixement ni rendibilitat; també consolidar-se a Europa. En aquest sentit, Murtra ha detectat "avenços" pel que fa al to dels reguladors sobre la consolidació del sector de les telecomunicacions i, de fet, acaba d'executar la primera gran compra per créixer al Vell Continent: s'ha associat amb dues firmes més per adquirir la britànica Netomnia per 2.294 milions d'euros. Finalment, busca diversificar el negoci: aquí entraran en joc la defensa i la ciberseguretat.

Per afrontar l'ERO, Telefónica ha comptabilitzat un cost de 2.049 milions d'euros, mentre que el cost de les desinversions a l'Amèrica Llatina ascendeix a 2.269 milions. Les vendes de les filials llatinoamericanes que han impactat en els resultats del 2025 són les de l'Argentina, el Perú, l'Equador i l'Uruguai, mentre que la sortida de Colòmbia i Xile es comptabilitzarà aquest 2026. Telefónica manté la intenció de sortir també de Mèxic i Veneçuela. "És veritat que la situació a Veneçuela ha canviat, però el nostre full de ruta [al país] no", ha dit Murtra.

Amb tot, les pèrdues anunciades aquest dimarts superen, i amb escreix, les registrades el 2024, quan Telefónica va perdre 49 milions d'euros, i són gairebé les més grans que ha anotat la companyia al llarg de la seva història. En concret, són les pèrdues més elevades des de l'any 2002. Si no es tenen en compte aquests dos elements extraordinaris, el benefici net ajustat d'aquells negocis que continuen formant part del grup es va situar en els 2.122 milions d'euros el 2025, un 7,9% menys respecte a l'any anterior. Telefónica també va eixugar part del seu deute, en concret en 1.400 milions d'euros, fins a situar-lo als 26.824 milions d'euros. Finalment, els ingressos de la teleco van créixer un 1,5%, fins als 35.120 milions d'euros.

Resultats "excepcionals" a Espanya

A Espanya en particular, els resultats de Telefónica han estat "excepcionals", en paraules del conseller delegat de la companyia, Emilio Gayo. La teleco va assolir uns ingressos de 13.012 milions d'euros, un 1,7% més. També el resultat brut d'explotació (ebitda) –ajuda a veure la salut financera d'una empresa– va créixer lleugerament, un 1,1%, fins als 4.691 milions d'euros.

"Telefónica Espanya tanca un 2025 excel·lent, amb avenços històrics en termes comercials i financers", ha subratllat Gayo, que ha destacat que tots els indicadors financers anuals van créixer per primer cop des del 2008.