El canvi de rumb de Telefónica fa dubtar els inversors

MadridMarc Murtra, president de Telefónica, va anticipar el passat mes de febrer un canvi de rumb. Feia un mes que havia desembarcat a la teleco en substitució de José María Álvarez-Pallete i defensava que la companyia s'havia d'adaptar als nous temps. Nou mesos després, i coincidint amb la presentació dels resultats entre gener i setembre –Telefónica va perdre 1.080 milions d'euros–, Murtra ha posat negre sobre blanc el canvi anunciat. Aquest dimarts, i sota el nom Transformar i Créixer, Telefónica ha presentat el pla estratègic per als pròxims cinc anys. "Serà una batalla difícil", ha reconegut el directiu català davant analistes i inversors en referència al pla presentat. Ara bé, ha defensat la necessitat de lluitar-la per assolir ser "l'operadora [de telecomunicacions] líder a Europa".

Però les dificultats, com a mínim d'entrada, no han passat desapercebudes pel mercat. Telefónica ha tancat la sessió d'aquest dimarts a la borsa amb una caiguda d'un 13,12%, una de les més pronunciades de la història, i l'acció s'ha situat en 3,73 euros.

Un dels elements més sensibles de cara als inversors, i que Telefónica ha capgirat, és la política de remuneració als accionistes. La companyia mantindrà el dividend d'aquest 2025 (0,30 cèntims l'acció), però ha anunciat una tisorada per al 2026 (0,15 cèntims l'acció que abonarà en efectiu el 2027). La direcció ha explicat que la decisió ha estat avalada unànimement pel consell d'administració, cosa que inclou accionistes com la SEPI, el braç inversor de l'Estat (10%), però també Criteria (10%), el hòlding de La Caixa que viu, principalment, dels dividends de les seves participades.

Murtra, però, ha volgut treure ferro de la caiguda a borsa. "[A Telefònica] hi ha hagut una aversió a prendre decisions difícils, sigui retallant el dividend o assumint que hi ha pèrdues [...] aquestes decisions són, sovint, difícils d'explicar o d'entendre. [...] El mercat, quan toqui, o de la manera que toqui, ens seguirà", ha sostingut el directiu català en roda de premsa.

Reduir costos per reduir deute

De fet, en el marc del pla presentat, la Telefónica de Murtra s'ha posat entre cella i cella reduir el deute actual –a 30 de setembre se situava en 28.233 milions d'euros– i això suposa, en paraules del mateix directiu fa uns mesos, aplicar una "disciplina financera de ferro". Tot i que la teleco no ha plantejat un objectiu de deute per al 2030, sí que preveu una reducció dels costos de fins a 2.300 milions d'euros fins al 2028, mentre que s'assoliria els 3.000 milions el 2030.

Entre les qüestions que planen sobre aquesta reducció de costos, Telefónica planteja la venda d'actius patrimonials –per exemple, antigues centrals de coure–, i no tanca la porta a aplicar un expedient de regulació d'ocupació (ERO). "A les oportunitats d'estalvi hi hem incorporat totes aquelles que preveiem factibles i quan dic totes, són totes [...] si això inclou una decisió que tingui a veure amb les persones, el que podem dir és que el que hàgim de fer, ho farem de bracet amb els representants dels treballadors", ha indicat Emilio Gayo, conseller delegat de Telefónica, en roda de premsa.

La incertesa d'una fusió

L'objectiu de tot plegat és que amb els ingressos que s'obtenen s'inverteixi en aquelles qüestions que no només permetin fer créixer la companyia, sinó "transformar-la", ha defensat Murtra en reiterades ocasions. La teleco, per exemple, ha posat en el punt de mira la simplificació operativa; el paper de la intel·ligència artificial en els productes que ofereix als clients i evolucionar pel que fa a les capacitats tecnològiques. També explorar inversions en el sector de la defensa, en particular la ciberseguretat.

Però l'altre gran repte que s'ha dibuixat Telefónica és el de guanyar dimensió, és a dir, avançar cap a una consolidació del sector de les telecos a Europa capaç de competir amb el mercat xinès o nord-americà on hi ha molts menys operadors.

La gran incògnita continua sent ¿qui i com? Telefónica no ha incorporat cap element concret sobre això en el pla estratègic. Només a preguntes dels analistes, i després dels mitjans de comunicació, ha reconegut que una de les vies per executar una oportunitat de compra, en cas que es presenti, és aprovar una ampliació de capital. Un moviment que no sempre abracen els inversors.

Més enllà d'això i de defensar la intenció de "capturar les oportunitats [de compra] que es presentin i generin valor per als accionistes", és a dir, explorar adquisicions, la teleco ha evitat donar concrecions de noms, regions o calendari, to i que el mercat ha especulat amb firmes com Vodafone Espanya o la romanesa Digi. "Discreció", ha defensat Murtra sobre les operacions que afecten tercers. Això sí, el directiu ha reconegut que li caldrà la mà estesa de la Comissió Europea, que de moment no ha mogut fitxa, per facilitar aquest camí: "Sempre hi ha la possibilitat d'un immobilisme a la Unió Europea [...] però creiem que passarà, i quan passi hem d'estar ben preparats".

L'adeu definitiu a l'Amèrica Llatina

De la mateixa manera que el primer semestre de l'any, el replegament de Telefónica de l'Amèrica Llatina és el que explica les pèrdues registrades entre gener i setembre del 2025: 1.080 milions d'euros, davant dels 954 milions de benefici que va obtenir durant el mateix període de l'any passat. El resultat s'explica per les vendes de les filials a l'Argentina, Perú, Equador i l'Uruguai i les minusvàlues registrades per aquestes operacions. Als quatre països està previst que aviat s'hi sumi Colòmbia, però a llarg termini també s'hi afegiran Xile, Mèxic i Veneçuela. "Sortirem de l'Amèrica hispanoparlant", ha confirmat Murtra. La sortida de territoris com Xile, el primer país on va aterrar Telefónica, suposaria posar punt final a un expansionisme iniciat el 1989.

Mentrestant, el Brasil i Espanya continuen sent els mercats que impulsen el negoci –la intenció de la teleco és, precisament, créixer a Europa–, juntament amb Alemanya i el Regne Unit, on Telefònica vol centrar els seus esforços. Sense l'impacte d'haver-se desfet de les filials llatinoamericanes, els nou primers mesos de l'any Telefónica hauria anotat un benefici net de 828 milions d'euros per les operacions continuades, un 45,9% menys que en el mateix període del 2024.

Els ingressos de la companyia entre el gener i el setembre van caure un 2,8% per l'impacte de les divises, fins als 26.970 milions d'euros. Pel que fa a l'ebitda (benefici brut), també va baixar fins als 8.938 milions d'euros, un 3,6% respecte als nou primers mesos del 2024.