Barcelona“Per al Govern som treballadors de segona”. El personal interí de l’administració catalana ha decidit fer visible una situació laboral que arrosseguen des fa una dècada. Dilluns una vintena de treballadores del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) van presentar una demanda col·lectiva per denunciar els contractes encadenats durant anys. No estan soles. L’ARA ha parlat amb diversos empleats interins dels departaments d’Afers Socials, Empresa i Coneixement, Ensenyament, Agricultura i Justícia que denuncien la mateixa precarietat i demanen una solució urgent a un col·lectiu que té prop de 40.000 persones a Catalunya, segons els sindicats.
Inscriu-te a la newsletter Economia
Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
La primera allau de reclamacions s’està fent per la via administrativa, però, com en el cas del SOC, la fase següent de la protesta es lliurarà als tribunals. “Som un col·lectiu invisible i amb molta por als acomiadaments, per això ens ha costat tant mobilitzar-nos”, explica una de les impulsores del recent creat grup d’interès per forçar la Generalitat a dialogar. Volen “asseure’s i parlar” i per això també han iniciat una ronda de contactes amb els diferents partits polítics del Parlament i sindicats. “Precisament ara que el Govern demana mediació en la situació política de Catalunya, nosaltres també volem que ens escoltin”, reclamen.
La Judith fa 12 anys que treballa al departament d’Agricultura. Va entrar a l’administració en la trentena, però amb 44 anys i dues filles té por de perdre la feina. “S’aprofiten d’una situació de debilitat”, lamenta. Les dones són les més afectades per aquest interinatge. Dades de l’àrea d’innovació i anàlisi de l’ocupació pública del març apunten que tres de cada deu dones que treballen a la Generalitat són interines (36%). Els sectors més feminitzats són les àrees d’administració i serveis (71%), les institucions sanitàries (47%) i l’educació (45%).
Fa quatre anys que un centenar de treballadores socials batallen per sortir d’aquesta situació. “És frau de llei”, assegura una de les seves portaveus, que prefereix mantenir-se en l’anonimat. Moltes fa més de 15anys que són interines i que demanen, fins i tot per escrit, que es facin oposicions. “S’han convocat, però mai s’ha acabat de fer”, denuncia. Aquest juliol, davant el silenci administratiu, van fer una petició a la Generalitat demanant que per mèrits se’ls reconegués la condició “d’indefinides no fixes”. Però el recent pronunciament contrari de l’advocada del Tribunal de Justícia de la UE els ha fet exigir directament la plaça de funcionari.
Les conclusions de l’advocada permeten fer una doble interpretació: reconeix que es fa un “abús de la temporalitat”, encara que rebutja que els interins s’hagin de convertir “automàticament” en funcionaris. La lectura de les interines consultades per l’ARA, però, és que la UE recomana que el més adient és equiparar aquest personal als funcionaris de ple dret, però ho deixa en mans de cada estat. A Espanya no hi ha una llei que reculli aquesta opció. Les interines entenen que s’obre la porta que es facin oposicions restringides per a elles i que puguin cobrar indemnitzacions si són acomiadades. Ara han d’esperar a la sentència definitiva.
Les treballadores socials interines van aconseguir reunir-se dijous amb el conseller Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró. La trobada va acabar amb el compromís del conseller d’estudiar la situació, una resposta que el col·lectiu rep amb escepticisme. “El seu argument és que per ser funcionari la Constitució diu que s’ha de passar una oposició, però no hi ha cap article que realment ho digui”, asseguren. Si no obtenen una solució, aquest centenar de treballadores socials seguiran l’exemple dels empleats del SOC i portaran el Govern als tribunals. Des del departament de Polítiques Digitals es limiten a dir que la reunió de dijous va anar “molt bé” i que encara no s’han pres decisions sobre la problemàtica.
“Sembla un ERO encobert”
La preocupació dels interins de la Generalitat s’ha agreujat l’últim mes amb la convocatòria d’oposicions per a 760 places del cos superior de l’administració. “Ara la majoria tenim càrregues familiars, treballem durant el dia i competim amb persones que tenen més temps per estudiar”, argumenta una empleada d’Empresa. Algunes d’elles s’han apuntat a acadèmies per intentar guanyar una plaça en els exàmens, davant la por a quedar-se sense l’actual. “Sembla un ERO encobert”, diu una interina d’Educació.
Per això reclamen un concurs de mèrits que tingui en compte els seus anys d’experiència a la Generalitat, durant els quals -denuncien- no han pogut fer carrera professional i han patit la mateixa retallada del 15% en els salaris que la resta del funcionariat. “Hem ajudat a garantir el funcionament de l’administració durant els pitjors anys de la crisi i ara podem acabar al carrer”, lamenten.
LES CLAUS
1. Què implica ser un treballador interí?
Els contractes d’interinitat estan pensats en un principi per cobrir vacants temporals o projectes amb una durada determinada. Durant els anys de la crisi, moltes baixes i jubilacions no s’han cobert amb places fixes, sinó amb la figura dels interins. Molts d’ells, doncs, han encadenat contractes de sis mesos o un any durant més d’una dècada mentre no es convocaven oposicions. Aquesta situació es repeteix en la majoria de departaments de la Generalitat, però també en ajuntaments i diputacions.
2. Què reclama aquest col·lectiu?
Volen que se’ls considerin treballadors fixos o que, com a mínim, s’obri un concurs de mèrits restringit al qual només pugui optar el personal que fa anys que encadena contractes. No obstant això, la seva lluita depèn també en gran part del que dictin els tribunals, sobretot el TJUE, que encara ha d’emetre la sentència que determini sise’ls pot convertir automàticament en funcionaris de ple dret. Aquest posicionament també ha d’aclarir si han de cobrar indemnitzacions.
