Ahir hi va haver manifestacions a Catalunya i arreu del món amb motiu del Dia Internacional de les Dones, i els milers que van sortir al carrer reivindicaven de manera festiva, i en alguns ciutats de manera incomprensiblement dividida, demandes que s'arrosseguen de fa anys i que no s'arreglaran d'un dia per l'altre. Al voltant del 8-M s'han posat en marxa algunes mesures del govern català i de l'espanyol que mostren fins a quin punt la discriminació contra les dones està tan arrelada que a vegades costa fins i tot identificar-la. És el cas, per exemple, de la iniciativa del departament d'Igualtat per promoure que l'Agència Catalana del Consum inspeccioni els comerços de moda per garantir que compleixin la normativa europea sobre talles. Es tracta, per una banda, d'assegurar-se que les talles s'adeqüen exactament als centímetres que estipula la normativa europea –i no, per exemple, que una talla L sigui en realitat una S o una M, amb la frustració que això provoca–, i també d'evitar les cadenes que directament només venen talles XS o S, que en realitat són un tallatge gairebé infantil que es ven per a dones madures. Sembla un tema anecdòtic, però aquesta pressió estètica té una importància cabdal en la lluita contra els trastorns alimentaris i també psicològics i en la manera en què les dones, i especialment les adolescents, perceben el seu cos.
Una altra mesura encara més rellevant l'ha explicat avui la ministra d'Igualtat, Irene Montero, després del consell de ministres. Es tracta de l'aprovació del III Pla Estratègic per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes, que té previst invertir fins a 20.319 milions d'euros fins al 2025. Aquesta quantitat tan elevada es deu al fet que el pla inclou mesures ja aprovades, com l'allargament dels permisos parentals o l'escolarització dels nens dels 0 al 3 anys, partides que s'emporten el gruix del pressupost. Igualment, suposa un augment important en relació amb les polítiques anteriors, amb l'objectiu de destinar la inversió a permetre exercir efectivament aquesta igualtat facilitant la conciliació i millorant els serveis a les famílies.
El cert és que, com bé han mostrat els estudis publicats també ahir, la bretxa salarial continua sent una realitat sagnant i les dones pateixen més la temporalitat laboral, tenen feines més precàries i estan infravalorades als llocs de responsabilitat. Catalunya, en això, no és una excepció, i fins i tot està una mica pitjor que la mitjana espanyola, si fem cas de l'estudi Women in business, que la consultora Grant Thornton acaba de fer públic. La presència femenina a les cúpules directives, un 32%, és inferior a la mitjana espanyola (36%) i a l'europea (33%). També en relació amb el salari mitjà anual es manté la bretxa: a Catalunya el que cobren de mitjana els homes (28.965 euros) és un 20,64% superior al que cobren de mitjana les dones (22.988 euros).
Està bé celebrar un dia i aprofitar-ho per fer les reivindicacions necessàries, però no es pot quedar aquí. La igualtat i la reducció de les discriminacions i la violència contra les dones només s'aconseguiran si realment ens ho creiem cada dia i en tots els àmbits. Per a nosaltres, el 8-M és cada dia.
