Milers de dones surten al carrer en contra de l'ofensiva masclista

La manifestació del 8-M a Barcelona demostra la força del feminisme com a moviment social

4 min
Manifestació a Barcelona pel 8-M.

BarcelonaUn altre 8-M massiu. Milers de dones han tornat a sortir als carrers de mig Catalunya i a omplir el centre de Barcelona per plantar cara a l’ofensiva ultradretana que intenta frenar en sec qualsevol avenç del moviment feminista i de la igualtat. “Torna al teu corral, Abascal”, corejaven un grup de dones, que posaven en la seva diana el líder ultra de Vox, un dels altaveus a Espanya de l’onada global ultramuntana. Sense referir-se a cap dels portaveus d’aquests moviments involucionistes, la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha afirmat que avui el feminisme és “la força més transformadora, la garantia de la democràcia, dels drets humans, de tenir vides dignes i de la justícia social”. Malgrat l’efecte divendres, a les portes del cap de setmana, 40.000 persones han acudit a la manifestació de la capital catalana, segons les xifres de la Guàrdia Urbana, i s'han igualat les de l’any passat.

Inscriu-te a la newsletter Feminismes L'actualitat, amb visió de gènere
Inscriu-t’hi

Un altre cop Catalunya es manté al marge de la divisió al feminisme en aquest Dia Internacional de les Dones, malgrat la diversitat d’orígens, viatges vitals, lluites i sensibilitats respecte a qüestions com la prostitució, la llei del només sí és sí i la llei trans. En ciutats com Madrid o Sevilla, per exemple, ja fa tres anys que el moviment es manifesta per separat, sobretot arran de la bretxa oberta per la norma que dona a les persones trans drets i reconeixement sense passar per la consulta del psiquiatre. Les úniques que s’han despenjat de la convocatòria unitària són les Feministes de Catalunya, molt crítiques amb el fet que les dones trans siguin tractades com a dones.

Participants en la manifestació del 8-M a Barcelona.

Per això, la consellera s’ha felicitat per la unitat i ha presentat el feminisme com la casa comuna de tothom que defensa els drets humans. I ha advertit que el dret al propi cos és “el més bàsic de tots”, perquè blindant-lo amb lleis a favor de l’avortament i d’una sexualitat lliure s’estableix una vacuna contra el control que els ultres volen exercir per sotmetre les dones. Aquest ha estat l’esperit de la convocatòria de l’Assemblea 8-M, que aplega diverses entitats de dones, que en el seu manifest Dones, lesbianes i trans. Juntes contra les precarietats, les fronteres i els genocidis ha fet referència a les desigualtats i lluites de col·lectius amenaçats pel sistema “patriarcal” o pels “governs totalitaris i misògins”.

El present i el futur

“Juntes, amb la flama incombustible dels feminismes, som imparables”, acaba el text d’aquesta convocatòria, que ha tingut un record per a les víctimes palestines. És un bon exemple de la varietat del moviment que pel mateix carrer han desfilat treballadores sexuals i abolicionistes de la prostitució, una qüestió que a Madrid també ha esquerdat el moviment i l’esquerra política.

“Som la força del present i del futur i no podran amb nosaltres”, cridaven dues adolescents amb pancartes i símbols feministes pintats a la cara. Aquest és el primer 8-M posterior al S’ha acabat, per exigir la fi de les violències masclistes, que es va activar arran del petó forçat de Luis Rubiales a la jugadora Jenni Hermoso. “S’acaba la pressió cap a les dones, però això tot just acaba de començar”, proclama una veterana feminista que veu, “emocionada”, com noies i algun noi postadolescents s’han unit a la manifestació. 

La manifestació del 8-M a Barcelona.
La manifestació del 8-M a Barcelona.

Aquest també és el 8-M que serveix de resposta a l’onada neoconservadora que recorre el món des de l’Argentina de Milei fins a l'Hongria d’Orbán, passant pels governs de coalició del PP i Vox, que estan impulsant lleis per retrocedir en drets de les dones. El discurs negacionista de la violència masclista, o que defensa que el feminisme està arribant tan lluny que amenaça els homes, s’està fent fort sobretot entre els més joves. Avui les feministes han sortit amb ganes de demostrar que, esmorteïda la força del Procés, ara per ara són el moviment polític més transversal, divers i multitudinari.

Juan Casas, de 52 anys, es manifestava amb la seva dona i una filla adolescent, i es lamenta del retrat que ofereixen les últimes enquestes del CEO sobre com el masclisme estès per polítics i sobretot per influencers ha calat entre els més joves. “No els hem educat així, perquè ara se sentin discriminats per les polítiques d’igualtat”, afirma. Irene López té 15 anys i aquest és el seu segon 8-M. Ha vingut amb la seva tieta, Noelia Quiñones, de 45. Expliquen que comparteixen militància feminista, i s’exclamen amb el masclisme entre els més joves. “A la meva classe els nois van de machitos, però és per la pressió social del grup”, explica López.

A la manifestació hi ha una secció per a dones migrants que reclamen "inclusió" al feminisme blanc perquè tingui en compte les reivindicacions i preocupacions del col·lectiu. “Sovint els nostres crits no són recollits per les feministes blanques perquè no s’entenen”, explica la xilena Marina Garcia, membre de Mujeres Pa’lante. A banda de la manifestació, també hi havia convocada una vaga de cures. A la manifestació hi ha una secció per a dones migrants que reclamen “inclusió” al feminisme blanc perquè tingui en compte les reivindicacions i preocupacions del col·lectiu. “Sovint els nostres crits no són recollits per les feministes blanques perquè no s’entenen”, explica la xilena Marina Garcia, membre de Mujeres Pa’lante. El mateix retret se sentia entre les dones amb discapacitat:“Ens sentim fantasmes i som invisibles per a la societat i molts cops per al feminisme”, es lamenta Bel Bravo. Les Mares en la Diversitat Funcional, amb fills o germans amb discapacitat, han ocupat la seu de l’Institut Català de les Dones. “L’amor no paga factures ni cotitza”, han cridat fins que ha aparegut Verge per atendre-les.

stats