CDR, eina de mobilització o guardians de la fe?

Els 'escraches' a les seus d'ERC, la CUP i el PDECat mostren la pitjor cara de l'independentisme

Les imatges dels 'escraches' que els Comitès de Defensa de la República (CDR) van fer ahir davant les seus d'ERC, la CUP i el PDECat amb el lema "Desobeïu o dimitiu" són la prova de la perillosa deriva sectària que ha agafat un cert independentisme, que arriba al punt de considerar com a traïdors o sospitosos de traïció els membres dels tres partits republicans amb representació al Parlament. No només això, sinó que pintar i empaperar les parets de partits com ERC, que té el seu president a la presó i la secretària general a l'exili, o el PDECat, amb destacats membres també entre reixes o a fora del país, resulta no només indignant, sinó que és una autèntica baixesa moral.

Els CDR van néixer com una eina d'organització ciutadana per fer front a la repressió fent servir la mobilització pacífica i no-violenta i van arribar a enquadrar desenes de milers de persones. La virtut dels CDR és que aplegava gent de tots els partits per treballar colze a colze per una mateixa causa. Ahir uns quants centenars de membres dels CDR es van atribuir la representativitat de tot el "poble", es van erigir en guardians de la fe independentista per exigir als partits polítics que optin per la via de la desobediència i el xoc amb l'Estat. Quin dret es creuen que tenen per exigir res a partits que representen milers de militants i votants i que han pagat un elevat cost personal i organitzatiu justament per fer això que ells demanen? A qui creuen que beneficien aquestes imatges de guerra civil dins de l'independentisme? No és fàcil imaginar com de contents devien estar alguns ahir.

Especialment curiosa va ser la resposta de la CUP, que va agrair als manifestants el "toc d'alerta" i va voler exhibir sintonia amb els CDR, sense explicar que ells van decidir formar part del que qualifiquen d'autonomisme des del dia que van acceptar presentar-se a unes eleccions convocades per Mariano Rajoy via 155. Tots els partits haurien de condemnar de manera explícita aquestes mostres d'intolerància i haurien de deixar clar que, després del 21-D, ningú pot parlar en nom del "poble" perquè aquest, per sort, és molt divers. I menys encara acusar de traïdor qui no pensa com tu, que és el camí més curt per empetitir la causa que defenses.

Precisament es va saber ahir que un membre del CDR de Palafrugell va ser detingut per la Policia Nacional per protestar durant el sopar del jutge Pablo Llarena a Mont-ras diumenge passat. Es tracta d'una altra violació de drets civils per part de les forces de l'ordre estatals, que fan passar per un presumpte "atemptat a l'autoritat" una protesta que hauria d'estar protegida per la llibertat d'expressió. És en aquesta lluita, la dels drets civils i les llibertats, on l'independentisme s'ha de fer fort si vol créixer i atreure cada vegada una part més important de la societat catalana, que, recordem-ho, està dividida respecte a la necessitat o no d'un estat propi. En lloc de demanar certificats de puresa i atiar el populisme antipolític, els CDR haurien de pensar més a sumar i menys a expulsar aquells que els semblen tous. Pel camí de la radicalització i l'enfrontament intern la derrota no només està assegurada, sinó que es produirà de manera molt ràpida.

Etiquetes

Més continguts de