L’EDITORIAL

Prestigiar els Mossos d’Esquadra en tots els sentits

Dimecres, després de nou mesos a l’Escola de Policia de Catalunya, prop de 500 futurs agents dels Mossos d’Esquadra començaran a completar la formació amb l’any en pràctiques. És la primera promoció de mossos des del 2012: de llavors ençà la policia catalana ha perdut uns 700 agents i ja està per sota dels 16.500. Els nous efectius són una necessitat imperiosa. El fet és que, pràcticament en paral·lel, i ho expliquem avui a les pàgines de Societat, fins a 262 mossos han fet evident que volen deixar el cos; s’han inscrit en la convocatòria de places interadministratives -obertes només a policies d’altres cossos- per ingressar a les policies locals de Barcelona, Lleida i l’Hospitalet de Llobregat. No marxaran tots perquè només hi ha 71 places, però resulta ben significatiu de com han canviat les coses a l’hora de decidir si es prefereix ser mosso o policia local i, sobretot, del creixent malestar laboral a la policia catalana.

Els sindicats addueixen dos grans motius. D’una banda, s’ha anat fent cada cop més difícil canviar de destí. Ho explicitava fa poc el nou comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent. Al llarg dels anys molts agents han anat movent-se pel territori en funció de les necessitats del cos, i en algun moment han pogut triar tornar a la seva ciutat o comarca o establir-se allà on volien. Ara costa molt més. En segona instància hi ha les condicions laborals: els sous i les pagues per les hores extres, per les nits i pels festius sembla que no resisteixen comparació amb les policies locals, almenys les d’algunes ciutats.

I després apareixen les variables pròpies de la gestió de recursos humans del cos: baixes definitives, segona activitat a partir dels 57 anys, baixes mèdiques o, també, absentisme laboral. Minves d’efectius que haurien de poder ser cobertes amb uns nivells de tensió laboral acceptables i temporals. Sembla que no ha estat així. La casuística a l’hora de fer determinats serveis és llarga i sorprenent.

El cos dels Mossos d’Esquadra porta gairebé dos anys sotmès a un gran estrès. L’èxit, i el desgast, en la gestió dels atemptats a Barcelona i Cambrils del 17 d’agost del 2017 va anar seguit de tota la tensió institucional i jurídica derivada de l’1-O, amb nombrosos canvis i relleus a la cúpula, causes obertes als tribunals i un qüestionament institucional que els ha arribat no només de l’Estat i dels cossos policials estatals -els han arribat a dir que són uns privilegiats-, sinó també de sectors de l’independentisme. Un fenomen que ha viscut el punt àlgid amb els testimonis policials al judici del Tribunal Suprem.

Lluitar en aquest escenari ha pres moltes energies al cos i és probable que hagi desenfocat moltes necessitats. En tot cas, ha posat en relleu que la queixa per la inexistència de promocions no era només el tòpic de la culpa de l’Estat. Era una realitat que a la primera situació (doble) d’alta tensió ha esclatat.

Un dels objectius irrenunciables del Govern, i del país, ha de ser prestigiar els Mossos d’Esquadra, i això es fa per dalt i per baix. A la cúpula i a la base. Aquesta nova promoció amb prou feines pararà el cop. La següent, de 750 agents, hauria de donar prou joc. I permetre treure’n conclusions.

Més continguts de