L’EDITORIAL

Tornar a començar per sumar més i millor

Del no de la CUP a Mas cal treure’n lliçons; la primera, que un 48% dels vots no són suficients

El procés que hem viscut a Catalunya els últims anys, amb el dret a decidir al centre i amb l’horitzó de construir un estat propi més just i democràtic, ha propiciat una gran mobilització ciutadana i ha tornat a donar ales i gruix a la vida política, després d’anys de descrèdit i desencís. La magnitud del repte, però, ha comportat tant espectaculars avenços com grans sotragades. Cada nou pas endavant ha tingut una rèplica traumàtica. Ho vam veure amb el 9-N i ha tornat a passar el 27-S. La primera majoria absoluta parlamentària independentista va rebre ahir un cop de porta de la CUP, amb el seu definitiu no a la investidura del candidat a president de JxSí, Artur Mas. Tres mesos agònics de negociació hauran quedat en no res. S’haurà malaguanyat un ambiciós pla de xoc social -segurament el més potent que mai hagi tingut cap govern català, incloent-hi els tripartits- i un detallat full de ruta per posar les bases cap a l’estat propi. Es fa difícil comprendre que la CUP no hagi volgut escoltar el clam de tanta gent i hagi desaprofitat l’ocasió: l’esquerra anticapitalista difícilment tornarà a tenir la capacitat d’influir de manera tan decisiva en un programa de govern.

El no de la CUP a Mas, a més de deixar tocada internament la formació, sens dubte també deixa tocat el procés. És un bany de realisme del qual cal treure lliçons. La primera és que l’extraordinària majoria independentista del 27-S, amb un 48% dels vots en unes eleccions amb participació rècord, no és suficient. Per fer viable un canvi com el que es persegueix cal una majoria més sòlida. Sense renunciar a la pluralitat ideològica, cal una majoria més operativa i cohesionada. A les previsibles eleccions del març tothom haurà de sospesar bé a qui dóna el sufragi. S’haurà de votar menys amb el cor i més amb el cap. La segona lliçó és que per molt difícil que ho posi una Espanya que, malgrat l’eclosió de Podem, es nega majoritàriament a acceptar el dret a decidir (PP, PSOE i C’s), l’autèntic repte del procés és intern. És al si de la societat catalana on cal seguir guanyant voluntats. És en aquests termes que cal replantejar un procés que té una gran base social però que necessita sumar més i millor.

Més continguts de

El + vist

El + comentat