Els acusats guanyen la primera part del judici

Cuixart defensa la desobediència civil i Forcadell el parlamentarisme

Amb les intervencions de Jordi Cuixart i Carme Forcadell ha finalitzat aquest dimarts la primera part del judici de l'1-O, la dels interrogatoris als acusats. I el resultat és que, fins ara, els processats s'han defensat amb fermesa i les fiscalies han ofert una imatge molt pobra. Tot i això seria un error caure en el triomfalisme perquè la part decisiva del judici comença ara, amb els testimonis i les pericials. Aquí hauran de ser els advocats de la defensa els que siguin prou hàbils per desmuntar el relat de la violència que mantenen les acusacions.

Aquest dimarts, però, ha estat un dia important del judici. La declaració de Jordi Cuixart, l'únic dels acusats que no és ni ha estat en política activa, ha trencat motllos en fer una defensa aferrissada de la desobediència civil com a forma de lluita legítima en un sistema democràtic. Cuixart ha actuat com el que és, un líder civil, un activista, i això d'alguna manera posa en moltes dificultats el tribunal perquè serà molt difícil justificar de cara a Europa una condemna a algú que l'únic que ha fet és fomentar mobilitzacions pacífiques. Les imatges de Cuixart cridant la gent a marxar cap a casa la nit del 20 de setembre tenen un elevat valor provatori, ja que si l'objectiu era impedir l'actuació de la comitiva judicial (per justificar el delicte de sedició), com és que es va desconvocar sense haver-ho aconseguit? Ahir va quedar bastant clar que l'objectiu de la manifestació mai va ser impedir l'actuació judicial sinó protestar. En el cas de Cuixart, com en el de Sànchez, el tribunal no pot optar per altres delictes com el de desobediència o malversació, de manera que ho tenen complicat.

Per la seva banda, Carme Forcadell també va estar ferma en la defensa del parlamentarisme, tot i que tindrà més difícil evitar una condemna per desobediència pels diversos requeriments del TC. Tot i això, sembla difícil d'explicar que els seus companys de mesa no estiguin en la mateixa causa per haver fet exactament el mateix, ja que, tal com ella va afirmar i la seva advocada s'ha encarregat de demostrar cada dia, Forcadell no va participava en el nucli on es prenien les decisions estratègiques. Sembla evident que se l'ha volgut castigar més pel seu anterior càrrec, el de presidenta de l'ANC, que pel que va fer com a presidenta de la cambra.

Forcadell, com van fer els altres responsables polítics, també va dir que la declaració d'independència havia estat bàsicament política i sense efectes jurídics. Això també és, un any després, una evidència i una prova de descàrrec per als acusats, però potser hauria merescut una explicació més clara i pedagògica per part dels responsables polítics de l'independentisme cap a la ciutadania. A hores d'ara aquesta explicació no s'ha ofert amb tots els detalls i aquest és un dels motius pel qual hi ha un bloqueig estratègic. Fora bo que no calgués esperar a la sentència per començar a dibuixar un nou rumb.