08/12/2023

Com ens afectarà l'austeritat europea

Europa es prepara per tornar a les polítiques d'austeritat. La màniga ampla postcovid, que s'ha allargat amb la guerra d'Ucraïna, quedarà abolida abans de finals d'any. El 2024 tornarem a la disciplina que defensen sobretot Alemanya i el nord d'Europa. No es tornarà a la duresa amb què es va afrontar la crisi financera del 2008, però s'ha acabat la flexibilitat que ha permès anar incrementant el dèficit i el deute públics dels estats. Espanya serà dels més afectats: és un dels membres de la Unió Europa amb pitjor xifra. En concret, el seu deute se situa actualment en el 107,5% del PIB. A partir de l'any que ve caldrà anar eixugant aquest excés i, alhora, controlant el dèficit anual. S'han acabat, doncs, les vaques grasses expansives. El keynesianisme d'aquests darrers anys arriba a la fi. Estem a les portes d'un canvi de rasant rellevant que tindrà conseqüències en l'actuació de les administracions a través dels pressupostos. Els ciutadans, doncs, també ho acabarem notant.

Tot i la pressió de països com Espanya, Itàlia i França, la posició d'Alemanya i els coneguts com a frugals (els Països Baixos, Dinamarca, Àustria i Finlàndia) ha tornat a prevaldre. La reforma de les normes fiscals es podria aprovar el 18 o el 19 de desembre. Tot apunta que els països que tinguin un deute per sobre del 90% del seu producte interior brut (PIB) –el cas d'Espanya– hauran de reduir-lo de mitjana cada curs un punt percentual del seu PIB, i els que el tinguin entre el 60% i el 90% l'hauran de disminuir en 0,5 punts percentuals. Pel que fa al dèficit, no n'hi haurà prou que estigui per sota el 3% del PIB: caldrà anar-lo reduint fins a l'1,5%, encara no està clar en quin tant per cent anual. També en aquest terreny Espanya pot patir (ara la previsió per al 2024 és del 3,2% de dèficit). Les multes pels incompliments seran més baixes amb l'objectiu que es facin efectives, però no hi haurà límit de quantitat acumulada (com sí que havia passat fins al covid). I, això sí, es podran fer excepcions a l'hora de decidir obrir un procés sancionador, per exemple si s'entén que l'excés té a veure amb la inversió armamentística per donar suport a Ucraïna, una qüestió de política defensiva que des de Brussel·les es considera prioritària.

Cargando
No hay anuncios

En qualsevol cas, tornem a una Europa amb disciplina fiscal. Cal preparar-se per a més rigor pressupostari, cosa que farà, si es pot, encara més necessari que cada euro de despesa pública estigui perfectament justificat i sigui eficient. Europa fiscalitzarà amb lupa la despesa, i l'opinió pública, per la part que ens toca, haurem de fer el mateix, exigint màxima responsabilitat i transparència a totes les administracions, perquè deixin clar quines són les seves prioritats polítiques i, per tant, on posen els diners. En el cas espanyol serà important que el govern de l'Estat no caigui en la temptació de carregar els ajustaments en els governs autonòmics i municipals, cosa que en el cas català només faria que enquistar el greuge financer que la Generalitat pateix des de fa dècades.