Àfrica, escenari del xoc geoestratègic mundial
BarcelonaMés de mig segle després de la descolonització, l'Àfrica continua sent escenari del xoc entre les antigues potències colonials i els Estats Units, d'una banda, i la Xina i Rússia, de l'altra. I en el context provocat per la invasió russa d'Ucraïna i la tensió entre els Estats Units i la Xina a causa de l'estatus de Taiwan, tots els actors s'esforcen per tenir un peu en un continent molt ric en matèries primeres i amb molt potencial de creixement de futur. És per aquest motiu que els últims mesos hi han fet gires per diferents països tant el secretari d'Estat nord-americà, Anthony Blinken, com el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, amb l'objectiu de guanyar suports per a les respectives causes.
Si bé és cert que Europa i els Estats Units mantenen una forta presència militar al territori amb l'excusa de lluitar contra el jihadisme, i que França i la Gran Bretanya són encara els països amb més actius al continent, la Xina ha guanyat molt de terreny en els últims anys, fins al punt que ja és el principal subministrador de mercaderies per a una majoria de països africans. No cal ser gaire perspicaç per adonar-se que qui tingui accés en el futur als recursos africans i bones relacions comercials amb els seus països obtindrà una posició de privilegi geoestratègic. Això ja fa temps que ho van veure els xinesos i ara ho estan fent també els russos, que intenten substituir Occident com a proveïdor d'armes.
La irrupció de la Xina també està provocant problemes en les economies africanes. Tal com ha passat en menys grau a Europa, l'arribada de mercaderies fabricades a preus baixos està arrasant el feble teixit industrial que tot just s'està construint a l'Àfrica. Al contrari que Europa i els Estats Units, que han pogut capejar la puixança xinesa apostant per sectors de més valor afegit, a l'Àfrica no tenen aquesta opció. Ara bé, la Xina es beneficia de la fragilitat política de molts països (amb l'afegit de la corrupció endèmica) i també del fort sentiment antioccidental que encara perdura per les atrocitats del colonialisme.
Què pot fer Europa davant d'aquest panorama? En primer lloc, abandonar actituds supremacistes o paternalistes i escoltar la veu dels dirigents africans que volen realment millorar la vida dels seus conciutadans, i comprometre's a buscar fórmules que provoquin un benefici mutu sota la bandera del respecte als drets humans. Aquesta és l'alternativa al model autocràtic i extractiu que planteja la Xina, que amb l'excusa del comerç pot acabar practicant una mena de colonialisme 2.0 i convertint totes aquelles societats en dependents dels seus productes. Europa i els Estats Units han d'oferir un altre model de col·laboració, de tu a tu, sense rastre de l'herència colonial i respectant sempre la lliure determinació africana. A Europa li convé especialment una Àfrica pròspera i lliure d'influències xineses. Però per a això cal començar a revisar moltes de les polítiques que s'han dut a terme les últimes dècades i que expliquen en part la situació actual del continent.
