L’aposta per la recerca, una responsabilitat de tots

Els ciutadans han d'exigir més per a la ciència i la investigació

Aquest diumenge fa exactament 160 anys, l’1 de juliol del 1858, que es va presentar per primera vegada a la comunitat científica la teoria de la selecció natural de Charles Darwin i Alfred Russel Wallace i el paper que jugava en l’evolució de les espècies. La presentació es va fer a la Societat Linneana de Londres i es considera el naixement de la biologia moderna. Coincidint amb aquesta efemèride, l’ARA dedica el dossier de diumenge a la biologia evolutiva, coincidint també amb el desè aniversari de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra, un centre de referència a Catalunya que es dedica a estudiar l’evolució des d’un punt de vista molecular. Cada any publiquen investigacions en revistes tan prestigioses com 'Nature' i 'Science' i tenen quatre beques del European Research Council amb només 23 investigadors principals. Com explica el seu director, Tomàs Marquès-Bonet, aquest institut està repartit entre dues seus i no té un pressupost propi, sinó que depèn de les dues institucions mare, cosa que els impedeix “tenir una política de fitxatges ambiciosa”.

Dijous es va presentar el Pla Barcelona Ciència, una iniciativa pionera a l’Estat, impulsada pel govern municipal i que suposarà un augment de 2,4 milions d’euros per finançar projectes de recerca i innovació a Barcelona. El primer horitzó d’aquest pla és l’any 2030, per tant, transcendeix el mandat actual. La recerca no respon bé a la improvisació i per bastir un sistema sòlid cal previsió i visió estratègica de futur, com va fer Catalunya l’any 2000, quan va posar les bases actuals amb els contractes Icrea, que permeten atreure i retenir talent, i amb els centres Cerca. Les bases d’aquell sistema s’han sostingut en el temps, però potser ara també caldria recuperar una conselleria pròpia d’Universitats i Recerca com ha fet el govern espanyol, que ha recuperat un ministeri de Ciència que durant un temps va estar injustament tractat dins del ministeri d’Economia.

Apostar clarament per la recerca és també una responsabilitat dels ciutadans. En una entrevista a l’Ara Diumenge del 17 de juny, el científic i director del programa mundial de la malària de l’OMS, Pedro Alonso, deia que els ciutadans han d’exigir als poders públics polítiques de recerca a llarg termini, i ben dotades pressupostàriament, i recordava les paraules del primer ministre de l’Índia Nehru, que deia que “el futur pertany als països amics de la ciència”. Per a Alonso, sovint els governs –en clau electoralista– responen a les expectatives dels ciutadans, per tant, cal que els ciutadans també creguin en la ciència com a eina transformadora de la societat.

Més continguts de