Sovint els pronunciaments del Cercle d'Economia han sigut poc entesos fora de Catalunya, per exemple quan es va pronunciar a favor de l'amnistia i quan va defensar un referèndum pactat amb l'Estat. En ambdós casos els pronunciaments del Cercle representaven el consens social a Catalunya, bo i buscant sempre un punt d'equilibri entre posicions que sobre el paper semblaven distants. En aquest sentit, el Cercle sempre ha defensat la necessitat d'un nou sistema de finançament que acabi amb l'infrafinançament crònic que pateix Catalunya, demostrant que es tracta d'una demanda del conjunt de la societat catalana –començant pel seu teixit econòmic– i no d'un invent dels polítics. La seva darrera nota insisteix en la idea de millorar el finançament català, però de forma sorprenent rebaixa l'ambició de l'acord PSC-ERC en allunyar-se de la demanda d'un sistema semblant al del concert basc, una opció majoritària a l'opinió pública catalana, i apostar per un sistema "federal" en què l'Estat tingui presència a l'Agència Tributària de Catalunya.
El més perillós és que el Cercle fa seus els arguments dels inspectors d'Hisenda de l'Estat i de la dreta mediàtica quan asseguren que si Catalunya recapta tots els impostos creixerà el frau. No hi ha evidència empírica que el sistema de concert, a Euskadi i Navarra, provoqui que hi hagi més frau. En tot cas dependrà de les capacitats de l'Agència Tributària de Catalunya i dels recursos que hi destini la Generalitat. En realitat hauria de ser al revés, una Hisenda catalana pot ser perfectament més eficient que l'espanyola en la lluita contra el frau.
Cal subratllar que el fet que Catalunya recapti tots els impostos no va en contra de ningú, simplement es tracta d'exercir una competència, igual que passa amb l'educació, la sanitat i la seguretat. D'alguna manera sembla com si el Cercle volgués més recursos per a Catalunya però no més autogovern en aquesta matèria, alimentant la idea que no s'han de tocar les estructures de l'Estat. Catalunya ja va xocar contra el mur de l'Estat el 2007, quan societat civil i organitzacions empresarials van reclamar el traspàs de l'aeroport del Prat. Ara, doncs, s'ha obert una finestra d'oportunitat per millorar l'autogovern català que s'ha d'aprofitar. Per tant, la pressió hauria d'anar dirigida al govern espanyol perquè compleixi el que es va pactar.
En el que té molta raó el Cercle és en la seva denúncia del fet que Madrid hauria de ser molt més solidària amb la resta de territoris, ja que es beneficia de l'efecte capital. Fa enrojolar-se sentir Isabel Díaz-Ayuso dient que Madrid és la més solidària d'Espanya, quan el seu territori concentra la majoria d'institucions i seus empresarials espanyoles pel fet de ser la capital. Aquest és el veritable problema, el que està provocant un fort desequilibri a Espanya, i no que Catalunya pugui tenir la seva pròpia agència tributària i els recursos que li corresponen en funció de les seves capacitats fiscals i necessitats socials.
