El CIS dibuixa un nou mapa polític espanyol

El PSOE ha sigut el partit més important des de la restauració de la democràcia a Espanya: el que ha governat més anys (un total de 20) i el que ha deixat una empremta més profunda. Des d’ahir, però, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) el condemna a ocupar el tercer lloc, per darrere del PP i de Podem, que avança imparable. Els efectes de l’enquesta encara es trigaran a digerir perquè suposen un canvi de fons en el mapa polític espanyol. Per al PSOE, són devastadors, perquè el panorama que dibuixa el CIS xoca frontalment amb la cultura política d’un partit pensat per ocupar el poder i funcionar de manera jeràrquica (igual que el PP), i en cap cas per transaccionar o pactar des d’una posició d’inferioritat.

Perquè aquest és el futur que li espera al PSOE de Pedro Sánchez: o apuntalar un govern del PP o un de Podem, i en qualsevol cas acceptar un paper secundari per al qual ni la direcció ni els seus quadres estan preparats. Seria desitjable que, en la línia del que està començant a fer el PSC, el PSOE fes un profund exercici d’autocrítica i renovés a fons les seves estructures i el seu discurs. Les enquestes, més enllà de si encerten o no els percentatges concrets, són el reflex d’un estat d’ànim que afecta especialment les tradicionals bases socialistes, que estan virant cap a un partit nou que connecta millor amb els anhels i les esperances de la generació que ha vist com la crisi, i la gestió que n’han fet el PP i el PSOE, feia miques els seus projectes de futur.

Dit això, la debacle socialista amaga en part els desastrosos resultats que el CIS prediu per al PP de Mariano Rajoy, un president que no aconsegueix generar confiança ni entre els seus mateixos votants. El PP s’ha de preparar per abandonar els nombrosos nuclis de poder que ha parasitat durant dècades i on s’han originat els pitjors escàndols de corrupció de la democràcia. Si el PSOE s’ha de renovar, el PP en realitat s’hauria de refundar sobre les cendres de Gürtel si no vol veure com li creixen competidors en el seu espai electoral. L’enquesta del CIS certifica el final del bipartidisme i l’entrada en una nova era en què el radicalisme haurà de ser compatible amb el pactisme.