Una nova pinça Putin-Trump?
El president rus, Vladímir Putin, no deixa marge a cap esperança d'una pau realment negociada. Quan el president estatunidenc, Donald Trump, l'afalaga i li compra l'argumentari, es mostra conciliador. Quan veu que Ucraïna aconsegueix acostar posicions entre Europa i els Estats Units, no dissimula el seu enuig i respon agressivament. Això és el que ha passat aquest dimecres. Les cessions de Kíiv en el sentit de renunciar a entrar a l'OTAN a canvi d'altres garanties de seguretat l'han tret de polleguera. Putin vol consolidar les seves conquestes a Ucraïna i vol que el país quedi sota el seu control, sense un coixí militar i polític occidental. La seva resposta ha estat dura.
D'una banda, ha qualificat els líders europeus de “porquets”, i de l'altra, ha amenaçat amb més guerra. De fet, ha dit que tal com estan les coses dubta que el 2026 es pugui arribar a cap acord. Segons el Kremlin, l'OTAN, tal com ha fet explícit el seu secretari general, Mark Rutte, ha començat a accelerar els preparatius per a un enfrontament contra Moscou a principis de la dècada del 2030, cosa que “crea les condicions reals per a la continuació de les accions militars fins al 2026: no estem amenaçant, estem sent amenaçats”, diu Moscou. La hipotètica pau s'allunya. L'escepticisme fatigat dels ucraïnesos està perfectament justificat.
En concret, i segons Putin, els líders europeus estan disparant expressament “el nivell d’histèria” de la seva població. “Els estan rentant el cervell amb pors imaginàries sobre un inevitable xoc amb Rússia, dient-los que s'han de preparar per a una guerra important. Això és una mentida, una pura ximpleria”. Ximpleria? Tampoc semblava possible que tornés la guerra al cor d'Europa amb una invasió russa, de la qual aviat farà quatre anys. L'expansionisme i el militarisme de Moscou són una realitat. La guerra la va començar Putin, que volia una acció ràpida per establir un govern titella a Kíiv. Però no li va sortir bé. I ara necessita un final que sembli una victòria i no mostra cap disposició a una autèntica negociació de pau. Ha qualificat els líders europeus de "porquets", s'ha tornat a fer la víctima i ha tornat a esgrimir greuges històrics, ha amenaçat de conquerir els “territoris històrics russos” que controla Ucraïna i, a més, ha advertit que de manera imminent posarà en alerta de combat el míssil hipersònic Oréixnik. Aquest míssil té un abast de milers de quilòmetres de distància, és capaç d’arribar a qualsevol punt de la Unió Europea, pot transportar caps nuclears i es va utilitzar per primera vegada a Ucraïna a finals del 2024.
A més d'insultar els líders europeus, Putin aposta indissimuladament per un canvi de majories al Vell Continent pensant en l'ascens d'uns líders d'ultradreta que li poden ser més proclius. Un desig en el qual, paradoxalment (o no tant), coincideix amb Trump. Diu que vol la pau amb Ucraïna, però sense presses: “Si no amb els polítics actuals, en el moment que les elits polítiques d'Europa siguin substituïdes”. Una nova pinça Putin-Trump?
