Canvis en el negoci de la defensa
Qui fabrica armes a Espanya? El consorci europeu Airbus, Navantia (empresa pública), Indra, GDELS-Santa Bárbara Sistemas, Expal i ITP Aero. Són els grans noms de la indústria militar a l'Estat, que, com a la majoria de països, concentra el gruix del negoci en poques mans. En concret, aquestes sis companyies n'acaparen el 80%.
A Catalunya només hi té presència Indra: té fins a 12 seus repartides pel territori, amb 3.500 empleats. Indra, una empresa de l'Íbex-35 amb seu a Madrid, ha fet un salt endavant els darrers anys, des que el 2019 el govern Sánchez va adjudicar-li el rol de "coordinador nacional" al programa per substituir l'avió Eurofighter. El 2020 Marc Murtra, de l'òrbita socialista, va desembarcar-hi com a president no executiu –ara és president executiu de Telefónica–. Amb el 28% del capital social, l'Estat és el primer accionista d'Indra. L'antecessor de Murtra era Fernando Abril-Martorell, un home del PP. I l'actual és Ángel Escribano: l'empresa Escribano Mechanical & Engineering (EM&E Group) és la segona accionista d'Indra, amb el 14,3%. La resta d'accionistes importants són la basca SAPA (7,9%) i el fons Amber (7,3%), principal propietari de Prisa. El 2024 Indra va guanyar un 35% més que l'any anterior, 278 milions d'euros.
La guerra a Ucraïna ha suposat un canvi de paradigma marcat per la necessitat i l'aspiració europees de recuperar autonomia militar davant d'uns EUA de Trump que ja no volen exercir la tutela atlantista instaurada després de la Segona Guerra Mundial. Pressionada per Trump, la UE ha posat en marxa un pla de 80.000 milions d'euros en la línia exigida per Washington via OTAN que cada país destini el 5% del seu PIB a despesa militar. Només Espanya ha pactat l'excepció de quedar-se en un 2,1% del PIB. Tot i el ball de xifres i conceptes, nominalment el 2025 ha arribat al 2%: 10.471 milions d'euros. D'aquests, en un sol dia l'executiu de Sánchez en va aprovar 6.900 milions i, atenció, Indra, sola i en col·laboració amb altres companyies, va tenir accés a gairebé la totalitat: 6.327 milions.
Aquí s'obre un dubte amb una derivada igualment dubtosa. Si, en la mesura que sigui –Espanya ho fa per sota de la resta de socis europeus–, cal invertir en armament per assegurar la defensa d'Ucraïna i el futur del mateix continent, és millor fer-ho en la indústria pròpia que no en la nord-americana, que és el que de fet vol Trump. Europa té alguns gegants en el sector, com Leonardo i Thales Group, al costat dels quals Indra encara és una empresa petita. Des de la Moncloa s'està ajudant Indra a créixer. D'acord. Però cal ser curosos: estem parlant de diners públics i d'una opinió pública que, per tradició i experiència històrica, és reticent a l'armamentisme. Així doncs, per esperit de transparència i per no generar més rebuig gratuït, és important guardar les formes. No pot ser que els interessos generals (assegurar la defensa europea) serveixin per afavorir interessos particulars, en aquest cas dels germans Escribano. Des d'Indra, el seu president, Ángel Escribano, està impulsant l'absorció d'EM&E, de la qual ell mateix és propietari juntament amb el seu germà Javier. Estratègicament i empresarialment pot tenir sentit, però hi ha latent un evident conflicte d'interessos.
