03/12/2018

Ciutadans i la trampa de Vox

3 min
El president de Vox, Santiago Abascal, i el candidat a la presidència de la Junta d'Andalusia, Francisco Serrano, ahir després de conèixer els resultats de les eleccions andaluses

BarcelonaLa irrupció fulgurant de la ultradreta de Vox al Parlament andalús suposa un nou cop a la malmesa democràcia espanyola. Al descrèdit de la monarquia i la justícia, a la incapacitat de fer front al repte democràtic català des de la negociació política, s'hi afegeix ara la normalització institucional del discurs antieuropeista i antiimmigració, el discurs masclista i racista, el discurs basat en un nacionalisme xenòfob que parla de "reconquesta" i que veu enemics arreu. És a aquest nou populisme ultraconservador que ahir va saludar el líder del PP, Pablo Casado, obrint-li les portes del seu partit, del qual diu que prové i on creu que hauria de tornar. Casado l'abraça sense cap mena de vergonya, com un fill esgarriat. Abraça el partit que diumenge a la nit va rebre la felicitació de Marine Le Pen. Seguint el pensament d'Aznar, i fent seva la tendència mundial que va de Trump a Bolsonaro, i de Le Pen a Salvini, el PP de Casado ha renunciat al conservadorisme d'ordre per entrar en el terreny pantanós i perillós del populisme ultraliberal que identifica com a principals enemics a batre l'independentisme català i la immigració. És a dir, el que defensa la unitat i la puresa de la pàtria.

I la pregunta següent és: ¿també abraçaran Albert Rivera i Inés Arrimadas tot el que representa Vox? ¿També faran seva aquesta nova versió d'un feixisme per al segle XXI? El que havia de ser un partit centrista, modern i liberal, ¿es deixarà portar, a remolc d'un nacionalisme cohesionat contra la Catalunya sobiranista, per l'onada mundial d'ultradreta? Ciutadans s'enfronta ara a una nova cruïlla que marcarà el seu futur. Una cruïlla per a ells i per a Espanya, i encara pitjor per a Catalunya. Es tracta de decidir si opta per créixer damunt l'onada de l'Espanya de l''A por ellos" o si és prou responsable per marcar-hi distàncies. Un pacte eventual amb Vox deixaria tocada la idea de constitucionalisme i de centralitat que fins ara han brandat. Vox és l'antipolítica, Vox té un esperit preconstitucional, quan Vox parla de reformisme en realitat imagina una contrareforma, i no només en el terreny autonòmic. Com explicaran el PP i Cs una aliança amb aquest partit als seus socis europeus? Com ho explicaran a Merkel o Macron? I com ho explicarà Arrimadas als catalans? No només als seus votants, sinó a tots els catalans.

L'Espanya constitucional ha estat tolerant durant anys la ultradreta, fins que la ultradreta s'ha fet gran i amenaça el seu futur, el futur d'un estat de dret homologable, d'una democràcia social i respectuosa amb les minories. Que lluny que queda Vox de l'esperit del 78 que tant invoquen el PP, Cs i el PSOE! L'Espanya democràtica dels últims quaranta anys mai s'ha atrevit a fer una política valenta de memòria històrica. Mai s'ha atrevit a fer pedagogia de la pluralitat nacional. L'anticatalanisme ha sigut sempre el comodí. Li ha fet més por aquesta pluralitat que la pervivència d'un franquisme ideològic. I en tot això, un PSOE acomplexat n'és tant o més responsable que la dreta. El mal ja està fet. Vox ja és aquí, amb l'aval explícit del PP. També amb el de Cs?

stats