Els diners europeus i espanyols per a la recuperació arribaran tard

Torra acusa Sánchez de lentitud i de perjudicar Catalunya en el repartiment dels fons pel covid-19

En el moment àlgid de la crisi, les proclames polítiques i les promeses d’ajudes milionàries “per no deixar ningú enrere” semblaven convincents i contundents. Però ara, a poc a poc, estem veient que, com sempre, res serà fàcil. Els fons europeus, aquests 750.000 milions d’euros que la UE va proposar destinar a fer front a la crisi del covid-19, no arribaran fins al 2021. I això anant bé. De fet, les negociacions entre els països encara no estan tancades i  Charles Michel, el president del Consell Europeu, reconeixia aquesta setmana que, per tancar el paquet, possiblement no n'hi haurà prou amb la reunió prevista per al 19 de juny i en caldrà una altra de presencial més endavant.

És a dir, encara no hi ha res definitiu. En qualsevol cas, si tot anés bé, cap a la tardor hi podria haver un petit avançament de les ajudes, una mena de pla de xoc especial més minso –uns insuficients 11.500 milions d’euros a repartir entre tots–, ja que aquests fons milionaris especials per la pandèmia es discutiran en el marc del pressupost global de la UE, que és el que es coneix com a Marc Financer Plurianual de la Unió Europea per al període 2021-2027. Per tant, de moment només es pot comptar amb el recurs a l’endeutament a través de les línies –aquestes sí més immediates– del Banc Central Europeu. Aquests són diners que tindran condicionants de reformes estructurals. Serà important saber si posen per davant reformes estructurals que impliquin despesa social i sanitària, que serien benvingudes, o el control del dèficit.

Aquesta situació no deixa gaire marge a Pedro Sánchez, que ahir va explicar a grans trets els criteris de repartiment dels 16.000 milions dels fons per fer front a la crisi de la pandèmia que es repartiran entre les autonomies. Un sistema que ara incorpora altres elements i que el president Quim Torra té clar que perjudica Catalunya, tant per la manera de fer el repartiment com per la seva lentitud.

El Govern –a més de 5.000 milions dels pla de xoc de l’Estat i de 5.000 més que considera que li correspondrien dels futurs fons europeus– ha demanat elevar a l’1% el topall de dèficit per poder disposar de 2.500 milions d’euros més, i, també, que es permeti als ajuntaments alliberar 2.500 milions del seu superàvit.

Sobre el criteri en el repartiment de les transferències directes, que a més arribaran tard, hi haurà molt a dir. Els diners que Sánchez posa sobre la taula de la reconstrucció són insuficients comparats amb els que hi dediquen els països del nostre entorn. A més, caldrà que el govern espanyol doni resposta a la resta de reclamacions de l'administració catalana. La falta de transferències i el seu afany per controlar sense garantir una gestió millor –una recentralització que la crisi del covid-19 ha demostrat que ha sigut perjudicial per a la ciutadania– entorpeixen la recuperació i el suport als que més ho necessiten ara, ja siguin els ciutadans o les empreses que creen llocs de treball. Cal prendre mesures ràpides per evitar que s’enquisti la pobresa i cada cop hi hagi més gent que surti del mercat laboral. El govern espanyol no ha parat de demanar lleialtat durant la crisi, ara cal que ell també l'exerceixi.

El + vist

El + comentat