La crisi del coronavirus sacseja el món

L'OMS no ha sabut liderar la política comunicativa contra l'epidèmia

Membres del personal sanitari acompanyant un pacient a un hospital de Wuhan / AFP

Ens trobem al bell mig de l'epidèmia provocada pel coronavirus Covid-19 a la ciutat xinesa de Wuhan, que té ramificacions a tot el món, i tot just aquest dissabte s'ha produït la primera mort a Europa. Per tant, és molt aviat per fer balanç de la crisi sanitària. Però com que un dels seus efectes inesperats ha estat la cancel·lació de la principal fira mundial del sector del mòbil i les noves tecnologies, el Mobile World Congress, que s'havia de celebrar a Barcelona entre el 24 i el 27 de febrer, sí que es pot afirmar que el seu impacte serà molt superior al d'altres epidèmies semblants.

En aquest cas, la capital catalana ha tastat la pitjor cara de la globalització. Imaginem el cas d'un restaurant barceloní que pensava facturar 20.000 euros més a compte del MWC i que de sobte ha vist com aquests diners es volatilitzaven. I no diguem si aquest restaurant es troba ara amb les cambres frigorífiques plenes d'un producte que ja no vendrà. Si l'impacte per a un petit negoci pot ser brutal, pensem ara en les conseqüències a escala mundial de la paralització de les fàbriques xineses i dels seus ports. De ben segur que aquesta matèria –els costos econòmics de la crisi– serà objecte d'estudi en el futur.

En tot cas, en primer lloc el que hi ha és una catàstrofe humanitària amb 1.523 morts i 66.000 malalts que està provocant la crisi reputacional més important a la Xina des de Tiananmen. Hi ha motius per pensar que els ciutadans xinesos han començat a dubtar de les bondats de l'estat totpoderós regit pel Partit Comunista, tot i que en aquest àmbit és molt arriscat fer pronòstics. Però no hi ha dubte que la imatge de la Xina ha quedat tocada, i això és una bona notícia per al seu antagonista en la lluita per la supremacia mundial, els Estats Units.

Una altra lliçó de la crisi és el paper galdós que ha jugat l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que no ha liderat, com era d'esperar, una comunicació clara i fluida sobre el que estava passant. En casos així, cal màxima transparència i informació puntual, clara i diària. No sabem si actuant d'una altra manera s'hauria pogut salvar el Mobile, però els mitjans de comunicació hem trobat a faltar un referent clar, algú que resolgués tots els dubtes en nom de la màxima organització sanitària mundial, i que llancés un missatge de tranquil·litat a l'opinió pública. Sort n'hem tingut d'especialistes com Antoni Trilla, de l'Hospital Clínic de Barcelona, que han fet aquesta funció, almenys a escala local. Tot i així, en ple segle XXI no s'ha pogut evitar l'alarma i la psicosi sobre el coronavirus, amb casos lamentables de xenofòbia contra membres de la comunitat xinesa.

En resum, encara caldrà esperar per veure com evoluciona i quines conseqüències té una crisi que ha sacsejat el món sencer. Però d'entrada cal assenyalar que se n'hauran de treure moltes lliçons de cara al futur. I la primera és que la incertesa continua sent la característica principal del nostre temps.

El + vist

El + comentat