L’EDITORIAL

Crisi i educació, vasos comunicants

Com més educació, menys crisi; com més crisi, menys educació: cal fer bona la primera part

Hi ha un ampli consens a considerar l’educació com un element central, tant per a la igualtat d’oportunitats i la cohesió social, com per garantir un canvi de model econòmic a mitjà i llarg termini. Fins aquí, més o menys tothom d’acord. Però ¿com ho fem perquè l’educació sigui una font d’igualtat i la garantia d’un model econòmic amb valor afegit? Avui coincideixen al diari dues notícies que, tot i afectar-la a nivells diferents, incideixen sobre la mateixa problemàtica. D’una banda, hi ha la diagnosi de la Fundació Bofill sobre els resultats PISA, una anàlisi segons la qual l’augment de les desigualtats a les escoles està impedint que Catalunya millori els seus resultats en aquestes proves, considerades com el referent quantitatiu a nivell mundial. De l’altra, tenim que als nous estudiants de graus universitaris se’ls exigeix a partir d’ara que acreditin al final dels estudis, i com a condició sine qua non per obtenir el títol, un coneixement d’anglès -o d’un altre tercer idioma- una mica més alt que l’equivalent a les conegudes proves del First Certificate.

La primera notícia és preocupant i suposa acceptar que la crisi ha afectat el pilar educatiu i que, si no fem un gir radical en aquest terreny, ens costarà encara més sortir de la mateixa crisi. O en sortirem amb la cohesió tocada, amb una part important de la població juvenil despenjada, poc adaptada al que reclama avui la societat i el món laboral. La segona notícia, en canvi, va en la bona direcció: suposa prendre’s seriosament el món global en què vivim, un món -i una economia- altament interrelacionat que demana gent amb mentalitat oberta i, com a mínim, amb coneixement d’idiomes, començant per l’anglès. La suma d’aquestes dues novetats ens mostra oportunament la complexitat del problema. Està bé atacar la realitat idiomàtica per dalt -també s’haurien d’abordar molts més canvis a la universitat, esclar-, però si no apugem el nivell educatiu des de l’escola, a la llarga difícilment ens en sortirem. Crisi i educació són vasos comunicants: com més educació, menys crisi; i com més crisi, menys educació per a tothom. És vital fer bona la primera part de la frase i fer que la segona no sigui més veritat.