Una crisi de govern amb moltes lectures
Pedro Sánchez ha acomiadat aquest dijous la que ha estat la seva col·laboradora més estreta i fidel des que va arribar a la Moncloa el juny de l'any 2018. Des de llavors, María Jesús Montero ha ocupat de manera ininterrompuda la cartera d'Hisenda, una de les més sensibles de qualsevol govern, i des d'aquí ha anat escalant posicions fins a situar-se, el desembre del 2023, com a vicepresidenta primera, és a dir, número dos de l'executiu. Sens dubte, Sánchez renuncia a un dels pilars del seu govern per enviar-la a competir a Andalusia contra Juanma Moreno Bonilla, una missió que a hores d'ara sembla impossible. És cert, però, que en política aquest mes i mig que falta per a les eleccions és una eternitat.
De fet, María Jesús Montero va a Andalusia no tant a disputar la Junta a Moreno com a evitar una patacada del PSOE que seria letal per a les aspiracions del mateix Sánchez. En canvi, en el cas que Montero faci un bon paper i Moreno Bonilla perdi la majoria absoluta i es vegi obligat a pactar amb Vox, significaria un baló d'oxigen per a Sánchez, ja que es faria molt més evident la dependència del PP de l'extrema dreta. En aquest escenari, Montero tindria quatre anys per, com a cap de l'oposició, preparar-se per a les pròximes eleccions.
L'ascens de Carlos Cuerpo a la vicepresidència primera segueix la mateixa lògica que el de Nadia Calviño en el seu moment, ja que es tracta d'un perfil tècnic que ha anat guanyant relleu i pes polític amb el temps. A diferència de Montero, però, Cuerpo no és algú programat per al cos a cos amb la dreta, sinó més aviat per buscar punts d'acord, com s'ha demostrat amb l'escut social aprovat també aquest dijous al Congrés. Això sí, el nomenament de Cuerpo també suposa que per primera vegada des que va arribar al govern, Sánchez té un número dos home i no dona.
Pel que fa a Catalunya, resulta especialment interessant el nomenament del valencià Arcadi España com a ministre d'Hisenda. España va ser un estret col·laborador de Ximo Puig durant tota la seva presidència i forma part de l'ala més federalista i valencianista del PSPV. Ningú com ell, doncs, entén la urgència d'aprovar un nou sistema de finançament, ja que el País Valencià és la comunitat més infrafinançada de l'Estat, i segons la proposta de Montero rebria 3.669 milions.
Cal esperar que Pedro Sánchez hagi triat una persona especialment sensible a la qüestió del finançament (España va ser conseller d'Hisenda, precisament) amb la voluntat política que el sistema pactat entre Montero i ERC tiri endavant i que es desbloquegi la cessió de la gestió de l'IRPF a Catalunya. El Govern i els partits catalans estan obligats a explorar al màxim la possibilitat d'un acord amb el nou ministre d'Hisenda que faci possible tant la millora de les finances de la Generalitat com un salt en l'autogovern a través del reforçament de l'Agència Tributària de Catalunya.