La cursa dels alcaldables de Barcelona
Xavier Trias confirmarà aviat la seva candidatura per Junts per Catalunya com a alcaldable de Barcelona. No per esperada la notícia deixa de ser rellevant. Era el nom que faltava per completar el panorama electoral de la capital de cara a les municipals d'aquí a mig any. Els principals aspirants són tots cares conegudes i repetides, però les circumstàncies han canviat.
El mateix exalcalde Trias parteix d'una situació completament diferent. Per començar, s'ha hagut de desdir de la seva retirada i ho fa, a més, amb un partit que ja no és la Convergència de la seva època. Com a alcaldable de Junts, la seva aposta és per reforçar el cantó pragmàtic, és a dir, la minoria majoritària de la seva formació, que l'ha agafat com a bandera i oportunitat. Però també té l'aval de la direcció, la qual és conscient que, després de la renúncia d'Elsa Artadi, no tenia cap nom millor que el de Trias, que a la pràctica actuarà gairebé com un independent, amb plens poders per marcar perfil propi i per fer pactes. De fet, ja a la seva època la marca Trias va passar per sobre la marca CDC. Però aleshores tenia 65 anys i ara en té 76. A més, ara fa més d'una dècada, abans del Procés, el rival a batre era bàsicament el PSC, mentre que ara l'oferta és més plural, ell parteix de força més avall i fins i tot haurà de lluitar contra la tendència a la baixa de Junts. Precisament Trias és una esperança per a la remuntada.
Al davant, Trias hi tindrà tres rivals d'esquerres. El republicà i exsocialista Ernest Maragall, guanyador de l'última contesa d'ara fa quatre anys, intentarà repetir victòria i que aquest cop, a l'hora de negociar pactes, no se li escapi l'alcaldia per complir el somni de ser alcalde com el seu germà Pasqual. Als seus 80 anys –els compleix al gener–, no ho tindrà fàcil, no tant per l'edat –que tanmateix pot pesar en l'electorat– com perquè precisament la irrupció de Trias li suposa un rival directe dins l'independentisme moderat, mentre que per l'esquerra continua tenint la doble competència de l'alcaldessa Ada Colau (comuns) i de Jaume Collboni (PSC). Maragall, com Trias, voldrà encarnar el canvi tranquil.
Colau jugarà la carta del "tots contra mi" (fins i tot Collboni, malgrat haver governat amb ella, pretén erigir-se en alternativa), alhora que lluirà l'obra de govern i mirarà de cohesionar el vot més ideològic situant la resta de candidats com a forces socialment poc transformadores. Pel que fa a Collboni, aspira a sumar el vot unionista que ha anat quedant orfe i desorientat amb la pràctica desaparició de Cs (la candidata Anna Grau, que, per cert, al seu moment va ser la biògrafa oficial de Trias, té nul·les possibilitats) i la irrellevància municipal del PP, encara sense candidat. L'aspirant socialista i actual primer tinent d'alcalde fugirà de Colau i es recolzarà en la marca PSOE i la figura de Pedro Sánchez, que aquest cap de setmana ja serà a Barcelona per donar-li suport. El PSC ha sacrificat la possibilitat d'un candidat més disruptiu i popular premiant Collboni i confiant en la maquinària del govern d'Espanya per prometre inversions i complicitats.
L'anunci de Trias serà l'inici efectiu de la cursa per l'alcaldia de Barcelona. Un cop aclarits noms i estratègies, serà l'hora de parlar de programes i projectes de ciutat.
