Els demòcrates avancen, però Trump resisteix

El resultat de les eleccions no permet ser gaire optimistes de cara al 2020

Les eleccions legislatives celebrades aquest dimarts als Estats Units han dibuixat un país fortament polaritzat en què els demòcrates han aconseguit recuperar el control de la Cambra de Representants però els republicans han augmentat el seu control del Senat. Per a Donald Trump els resultats d'ahir són un mal menor. D'una banda, perquè la majoria de presidents es veuen obligats a negociar amb un Congrés controlat per l'oposició i, de l'altra, perquè els resultats demostren que la seva base electoral, la que li va atorgar la victòria el 2016, es manté intacta. Així, si es mira el mapa de resultats es pot veure clarament com es dibuixen dues Amèriques, la urbana i la rural, la de les dues costes i la del Midwest. Això sí, amb una penetració del trumpisme en estats clau per a les eleccions presidencials com Ohio, Michigan o Florida.

La forta mobilització demòcrata, liderada per les dones i les minories ètniques, ha servit per recuperar la majoria a la Cambra de Representants, cosa que permetrà obligar Trump a negociar moltes de les seves mesures i, també, obrir una investigació sobre el president com a pas previ a un procés de destitució o 'impeachment'. Aquest escenari, però, és bastant remot perquè els republicans, ja totalment arrenglerats amb Trump, han guanyat seients al Senat, han obtingut el govern d'alguns estats tradicionalment demòcrates com Vermont o Massachusetts i n'han conservat d'altres que estaven amenaçats, com Geòrgia, on per un estret marge de vots la candidata Stacey Abrams no ha aconseguit ser la primera governadora negra de la història. Les victòries en les eleccions a governador a Texas i Florida també donen oxigen a Trump.

Els demòcrates tenen ara dos anys per, d'una banda, posar límits a Trump i evitar que el seu discurs de l'odi penetri de forma definitiva en l'ADN nord-americà i, de l'altra, per buscar un candidat o candidata capaç de plantar-li cara a les eleccions del 2020. No serà, però, gens fàcil. Els demòcrates necessiten, abans que res, dissenyar una estratègia realista i bastir un discurs clar que es contraposi amb el de Trump i sigui capaç d'unir totes les famílies i sensibilitats del partit. I per descomptat han de trobar algú que l'exemplifiqui, algú que, com Obama el 2008, sigui capaç de transmetre un missatge d'unitat i concòrdia en un país essencialment divers però també desigual.

L'avantatge respecte a la situació de Hillary Clinton el 2016 és que ara es coneix a la perfecció quines són les estratègies de Trump, quin és el seu objectiu i quins són els seus suports. Per guanyar, els demòcrates necessiten més que mai encarnar els valors progressistes i d'equilibri de poders que fins ara han caracteritzat la democràcia nord-americana. Els 'checks and balances' han demostrat fins ara que funcionen, i les eleccions d'aquest dimarts en són una prova, però Trump, o més ben dit el trumpisme, són una amenaça real per a aquest sistema. La barreja de populisme i autoritarisme no és innòcua, perquè deixa al darrere societats dividides i enfrontades. Ho estem veient ara també a Europa. I especialment ho vam veure en el passat.

Més continguts de