El desafiament del govern d'Israel a l'ONU és un greu error polític i humà
L'atac del passat 7 d'octubre perpetrat per Hamàs contra civils israelians, entre els quals molts nens i ancians, va ser una massacre injustificable que va provocar més de 1.400 morts i és absolutament condemnable. Això va per davant, sempre. I així ho va dir, precisament, i per avançada, el secretari general de l'ONU, António Guterres. Ara bé, la massacre que està fent Israel amb el bombardeig indiscriminat a la franja de Gaza, on ja han mort més de 6.500 civils segons el ministeri de Salut, en mans del govern de Hamàs, dels quals gairebé tres mil són nens, també és injustificable i condemnable. El discurs de Guterres davant el consell de seguretat de l'ONU, en el qual, després de condemnar Hamàs, va demanar un alto el foc humanitari i va recordar la situació dels palestins, assetjats per anys d'ocupació il·legal i persecució, ha provocat la ira d'Israel, que l'ha acusat, falsament, de justificar l'assalt de Hamàs, i com a represàlia ha declarat l'ONU non grata i ha prohibit l'entrada dels seus membres a Israel, entre ells el cap d'Afers Humanitaris, Martin Griffiths. L'ambaixador d'Israel davant l'ONU, Gilad Erdan, va dir que "ha arribat el moment de donar una lliçó a l'ONU". Perdó? Què vol dir, això?
Tots sabem que l'ONU és un organisme fràgil que no sempre compleix o pot complir les altes expectatives que el món hi té posades. Té moltes carències, efectivament, i això ho han aprofitat molts governants populistes que voldrien que desaparegués per evitar l'escrutini públic, però no hi ha cap dubte que el món seria molt pitjor si no existís. La seva funció és, entre d'altres, buscar la pau i facilitar que s'apliquin les lleis internacionals humanitàries en moments de conflicte. Unes lleis, com la Convenció de Ginebra, que Israel ha firmat i que està transgredint ara mateix de manera flagrant i televisada amb un bombardeig sobre població civil i un bloqueig de subministraments que està provocant una crisi humanitària sense precedents.
Les Nacions Unides, a través dels seus funcionaris i experts, molts cops ha de fer de mediador en conflictes difícils, i, per fer-ho, ha de reconèixer els antecedents i les raons que puguin tenir les diverses parts. En el cas del conflicte entre Israel i Palestina, aquestes raons tenen una llarga història documentada, com bé va recordar Guterres. Recordar-ho és la seva obligació. L'ONU és, com la Creu Roja o la Mitja Lluna, una organització que tots els països haurien de respectar encara que n'hi hagi molts –i entre aquests hi ha des de fa molts anys Israel– que no acaten ni compleixen les seves resolucions. El que no pot ser és que Israel vulgui dinamitar ara la legitimitat de l'organisme perquè no segueix fil per randa les seves indicacions. Fer-ho no només és un error polític i estratègic, sinó també humà.
Seria dramàtic i desesperançador que la pressió d'Israel, via els Estats Units i alguns dels seus aliats occidentals, provoqués la dimissió de Guterres, com exigeix Israel. És inacceptable i hauria de ser rebutjat per tots els països democràtics, com bé ha fet en aquest cas el president espanyol, Pedro Sánchez. No ens ho podem permetre.
