Els dubtes de Trump sobre una guerra impopular als EUA
L'any 2023, quan encara era només un senador, J.D. Vance va escriure un article al Wall Street Journal amb un títol ben explícit: "La millor política exterior de Trump? No començar noves guerres". Vance hi justificava el seu suport a la candidatura de Trump pel fet que estava convençut que no enviaria "americans a lluitar més enllà dels mars". El magnat novaiorquès va ser l'únic candidat republicà que a les primàries del 2016 va criticar la Guerra de l'Iraq, i durant la campanya del 2024 va abraçar l'aïllacionisme fins al punt que a l'inici del seu mandat es va proposar per al premi Nobel de la pau arran de l'acord per aturar la guerra de Gaza. És per aquest motiu que la decisió d'atacar l'Iran ha provocat una esquerda en el moviment MAGA, i veus molt influents com la de Tucker Carlson s'hi han mostrat clarament contràries.
Les enquestes als EUA mostren una oposició majoritària a la guerra i que els republicans estan fortament dividits sobre la qüestió, sobretot perquè Trump va arribar a la Casa Blanca amb la promesa de fer baixar els preus i el que s'està trobant, primer amb la guerra aranzelària i ara amb la guerra de l'Iran, és exactament el contrari. El preu del combustible ha pujat un 19% la darrera setmana als Estats Units, i és qüestió de temps que aquest augment es traspassi als béns de consum.
És en aquest context que hem d'emmarcar els constants vaivens de Trump al voltant de la guerra, uns canvis d'opinió que aquest dilluns van arribar al paroxisme quan en una mateixa intervenció va dir coses aparentment contradictòries, com ara que la guerra estava "pràcticament enllestida" i, a continuació, que no s'aturarien "fins a derrotar totalment l'enemic". El cas és que els mercats han volgut creure en una resolució ràpida d'un conflicte que amenaça l'economia mundial, però ara com ara no hi ha cap signe evident que això hagi de ser així.
És cert que els canvis d'opinió de Trump no són una novetat, però ara responen tant a la divisió interna que la guerra produeix en el seu propi gabinet com a la por del Partit Republicà que una pujada de preus arruïni les seves perspectives electorals de cara a les legislatives del novembre. Tot indica que el president nord-americà s'ha deixat arrossegar a aquesta guerra pel seu secretari de Defensa (un departament que ara precisament es diu de Guerra), Peter Hegseth, i pel primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, en contra de l'opinió d'alguns destacats generals de l'exèrcit, confiant en una victòria ràpida, i ara està intentant maniobrar per sortir del vesper amb el mínim d'esgarrapades possibles.
A més a més, hi ha signes alarmants d'improvisació a la Casa Blanca, com ara la decisió d'aixecar les sancions al petroli rus per aturar l'escalada de preu del cru, una mesura que beneficia Vladímir Putin en la seva invasió d'Ucraïna, i just quan s'ha publicat que Moscou està ajudant Teheran en aquesta guerra. Tot plegat no fa més que projectar incertesa sobre un conflicte que si bé va decidir començar-lo Trump de forma unilateral l'acabarà pagant la resta del món.
