Les dues Espanyes tornen a les urnes
Les dues Espanyes tornen a les urnes. No hi ha treva. Sense espai ni temps per a l'assossec. Si la nit electoral una eufòrica Isabel Díaz Ayuso ja apuntava a Pedro Sánchez i el seu govern apuntalat, va dir, per "minories il·legítimes", la resposta de l'inquilí de la Moncloa no ha trigat ni dotze hores a arribar. Sánchez ha reaccionat a cop calent a la derrota electoral del seu partit i del conjunt de les esquerres a les municipals i autonòmiques. Ho ha fet anant al xoc, donant per liquidada la legislatura i convocant eleccions abans de dos mesos, el diumenge 23 de juliol, en plenes vacances estivals. L'objectiu: tallar de soca-rel l'onada PP-Vox amb un contraatac en tota regla. Com ens té acostumats, Sánchez ha fet gala del seu tarannà proactiu. La perspectiva d'allargar l'agonia el devia exasperar. Ha decidit afrontar de cara, sense dilacions ni ambigüitats, l'envit de la dreta i la ultradreta.
La retòrica de la Moncloa per a les pròximes setmanes serà la de generar por en l'electorat propi, en la línia ja clàssica del "si tu no hi vas, ells tornen", el famós eslògan que el PSC va fer servir amb èxit a les eleccions del 2008. Certament, el tàndem PP-Vox espanta pel seu fons i la seva forma: populisme involucionista tant en drets i llibertats com en polítiques socials. I espanta perquè en aquesta cita del 28-M ha mobilitzat amplis sectors, siguin d'extracció popular o de classe alta, amb un altre discurs de la por, el que va de la immigració al moviment okupa, i que, quan calgui, brandarà de nou l'espantall independentista o el de la llengua (de fet, a les Balears i el País Valencià ja ho ha fet).
El sempitern xoc dels blocs ideològics, ara clarament extrem per la banda dreta, agafa un cop més Catalunya en fora de joc, amb l'independentisme noquejat a les urnes, en especial una ERC en hores baixes i que està demostrant poca capacitat de reacció. De fet, Sánchez confia en la basa d'un PSC que ha guanyat els comicis i que, en unes generals, aspirarà a aglutinar el vot útil contra la dreta. El moviment del president espanyol també té a veure amb la debilitat del seu soci de govern, que ha demostrat molta debilitat en els comicis: Yolanda Díaz i Pablo Iglesias tenen ara tot just 10 dies per veure si són capaços de posar-se d'acord.
Prenent la iniciativa, doncs, Sánchez pressiona a totes bandes. Descol·loca un cop més l'independentisme, posa un ultimàtum a Sumar i Podem i, sobretot, no dona marge al PP per assaborir la victòria i gestionar les imprescindibles i alhora incòmodes aliances amb Vox, amb qui de nou, de cop, haurà de tornar a competir electoralment.
Sobre el paper, la jugada té sentit. Però alhora també té un risc evident. Perquè el gir de l'electorat cap a la dreta no és privatiu d'Espanya i respon a un moviment de fons més ampli, i perquè la crisi econòmica segueix colpejant les butxaques de moltes famílies. Si la jugada li surt malament, l'Espanya que quedarà, vista des de la debilitat de la Catalunya post-Procés, serà certament irrespirable.
