El que engreixa molts cops també mata
És un menjar fàcil, generalment barat, gairebé sempre gustós i sense cap dubte totalment addictiu. El problema és que fa mal, ja que perjudica la salut humana provocant no només obesitat o diabetis sinó també cardiopaties, càncer i depressió. Hi ha evidències científiques que demostren que consumir-ne de manera continuada en alguns casos pot acabar provocant la mort prematura. Per això, fa poc, mig centenar d'investigadors van fer una crida a la revista The Lancet reclamant mesures legislatives per posar fre al menjar ultraprocessat, que qualifiquen "d'amenaça global". L'Unicef va publicar un informe el setembre passat en què qualificava l'obesitat infantil al món d'"epidèmia silenciosa" i avisava també que cal controlar la publicitat i la distribució dels ultraprocessats, que ara mateix considera una amenaça per a la salut dels infants més gran que la desnutrició. I als Estats Units, el fiscal de San Francisco ha anunciat que demandarà les principals companyies de la indústria alimentària perquè, assegura, el menjar que fabriquen és tan perjudicial per a la salut de les persones com el tabac o els opioides.
Certament, és un menjar dissenyat per ser tan addictiu com les drogues. No és casualitat que al darrere d'algunes de les grans marques hi hagi també companyies tabaqueres, que han aplicat la mateixa estratègia que feien servir per al tabac. Són aliments que pràcticament no tenen cap ingredient dels que es podrien trobar en una cuina normal i, en canvi, estan dissenyats per contenir la concentració ideal de sal, sucre i greixos saturats que provoca plaer al consumidor. Quan en consumim, el cervell reacciona amb una sensació de plaer –prefabricada amb aquests ingredients–, i això fa que tinguem la sensació que en volem cada cop més. Bàsicament estem parlant dels clàssics snacks tipus patates xips, iogurts de gustos, menjars precuinats, embotits, sopes instantànies, begudes ensucrades, brioixeria industrial, galetes, sucs, etc.
Hi ha debat en la denominació del que és un menjar ultraprocessat, i n'hi ha que són més perjudicials per a la salut que d'altres. Però encara que hi hagi classificacions més o menys acceptades científicament, com la NOVA, el cert és que gairebé tots tenim clar de quins aliments parlem quan ens referim als ultraprocessats. Una altra cosa és que la indústria alimentària, sempre molt poderosa, utilitzi la terminologia per evitar o alentir una regulació que ja fa temps que hauria d'estar més clara i ser més estricte.
De moment, més enllà de forçar que els ingredients constin a l'etiquetatge i evitar que n'hi hagi als menjadors escolars o a les màquines d'hospitals i centres educatius, poca cosa s'està fent per combatre aquesta epidèmia de la qual parla l'Unicef. El que volen els científics, i el fiscal de San Francisco, és que les empreses assumeixen la seva responsabilitat en la salut pública, i per això el primer pas és demostrar, com ja està demostrant cada cop més la ciència, que efectivament són greument perjudicials per a la nostra salut. Tal com va passar amb el tabac, cal reconèixer el dany i després posar les mesures per evitar-ne o disminuir-ne el consum. Tothom és lliure de fumar o de menjar-se els ultraprocessats que vulgui, però tenint clar que això no només l'engreixarà, sinó que també el podria acabar portant a la mort abans d'hora.