Espectacle lamentable al Senat
El PP ja fa temps que va decidir sacrificar el valor del Senat com a cambra de representació territorial i de segona lectura per convertir-la en una caixa de ressonància de la seva oposició a Pedro Sánchez. Per això van pensar que era una bona idea citar a declarar el president del govern espanyol a una comissió sobre el cas Koldo en una cambra que controlen completament. Però un cop més, i ja van unes quantes, el PP ha tornat a fracassar i Pedro Sánchez ha sortit ben viu de l'espectacle lamentable que s'ha viscut al Senat.
El motiu del fracàs del PP és el de sempre. D'una banda, s'han passat de frenada amb les intervencions del seu portaveu, Alejo Miranda. I de l'altra, sembla que no s'adonen que tenen plom a les ales, ja que el PP és el partit menys indicat per acusar-ne un altre de finançament il·legal, quan ha rebut diverses condemnes per haver pagat sobresous en negre i ha de carregar la vergonya que suposa que la seu del partit al carrer Génova fos reformada amb diners provinents de comissions. El PP encara ha hagut d'afrontar un tercer problema. I és que tot i que controla la cambra, al Senat hi ha molts més grups que no han volgut entrar en el joc dels populars. De manera irònica, el senador de Compromís Enric Morera li ha preguntat a Sánchez si ell havia matat Kennedy.
Tot i això, l'escenari era ideal per posar el president espanyol entre l'espasa i la paret. No en va els seus dos darrers secretaris d'organització al partit, José Luis Ábalos i Santos Cerdán, estan imputats en casos greus de corrupció. Tot i que més enllà d'uns àudios certament escandalosos, la Guàrdia Civil encara no ha trobat proves clares que estiguem davant d'un cas de la dimensió d'una Gürtel, per exemple. Però així i tot, el senador Miranda semblava més preocupat per insultar Sánchez a cada intervenció que per extreure alguna informació nova. Les seves preguntes eren inconnexes, el fil conductor inexistent i el to caòtic i en alguns moments més propi de la barra d'un bar que d'una cambra parlamentària. Tant és així que el president de la comissió, també del PP, li ha hagut de cridar l'atenció en més d'una ocasió.
S'ha demostrat un cop més que els dirigents del PP viuen en la seva pròpia bombolla mediàtica, el que Sánchez titlla de fachosfera, i només parlen per als convençuts. Així, Miranda anava passant d'un tema a un altre sense ordre ni concert: ara preguntava pel germà de Sánchez, després per les saunes del sogre o per Delcy Rodríguez, en un batibull incomprensible que facilitava molt les coses a Sánchez, que s'ha limitat a respondre el de sempre afegint alguns dards al PP que feien perdre els papers als senadors populars.
La conclusió és que si Feijóo esperava que Sánchez sortís tocat de la compareixença, i que tot plegat servís per tapar la ignomínia de Mazón de dimecres en l'homenatge a les víctimes de la dana, anava molt errat. I la realitat és que Sánchez està avui molt més viu que Carlos Mazón. I potser que el mateix Feijóo.
