La Unió Europea es fa adulta amb la crisi ucraïnesa

BarcelonaNo hi ha dubte que les últimes dècades el projecte de la Unió Europea havia viscut moments de crisi. Primer van ser els referèndums fallits per aprovar una Constitució europea, després la gestió de la gravíssima crisi econòmica, i finalment va ser el Brexit el que va portar la UE al que semblava una aliança d'estats sense ànima on el dret de veto feia titànic prendre decisions importants i que semblava sumida en un perillós procés de dissolució dels seus valors. Però ves per on que amb la pandèmia les coses van començar a canviar, i amb la crisi ucraïnesa s'ha reaccionat d'una manera ràpida i contundent que ha sorprès la majoria d'analistes. El Parlament Europeu va aplaudir ahir amb ganes l'emotiu discurs del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i també el del president del Consell, Charles Michel, el de la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i el del cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell. La invasió d'Ucraïna ha fet créixer la consciència del que significa ser europeu.

Per primera vegada des de la seva fundació, la Unió Europea s'enfronta a un enemic amb qui té frontera directa i que pot posar en risc la seguretat del continent: Vladímir Putin. I també per primera vegada, els europeus senten la necessitat de convertir el que fins ara era només un gegant econòmic, la UE, en un actor internacional a respectar. I això significa aconseguir una autonomia estratègica i una política exterior i de seguretat comuna que fins ara no ha tingut de manera solvent. Però les coses estan canviant de manera molt ràpida. Alemanya ha decidit trencar el tabú militarista i augmentarà el seu pressupost de defensa fins al 2% del PIB. La UE en el seu conjunt aprofitarà un fons intergovernamental que tenia per finançar operacions de pau a tot el món per enviar armes per valor de 450 milions d'euros a Ucraïna. La vella aspiració de França de tenir un exèrcit europeu conjunt, o almenys una força d'actuació ràpida que no la faci tan dependent de l'OTAN com és ara, sembla avui més a prop.

Cargando
No hay anuncios

Així, si arran de la pandèmia la UE va decidir actuar conjuntament en la compra de vacunes i posar en marxa un ambiciós pla de reconstrucció econòmica, ara toca anar un pas més enllà. Amb el Regne Unit fora de la UE, hauria de ser més fàcil caminar cap a una política exterior i de defensa comuna, però també cap a una autonomia estratègica que faci que Europa no hagi de dependre, per exemple, del gas rus. I de la mateixa manera que hem assumit que les sancions a Rússia tindran un cost per a les butxaques dels europeus (en forma de pujades de preus), ara caldrà ser conscient que per defensar el projecte europeu potser caldrà també augmentar la despesa militar.

Aquesta política exterior comuna, a més a més, ha d'estar basada en els valors i els interessos europeus, que no sempre han de ser coincidents amb els dels Estats Units, que ara tenen el seu principal focus posat al Pacífic. Europa, en definitiva, s'ha de fer adulta i entendre que el seu model de llibertats i estat del benestar afronta múltiples amenaces, començant per la més imminent: la Rússia de Putin.