Editorial

Europa ha de respondre a les retallades en ciència de Trump

Un investigador del laboratori IrsiCaixa, a l’Hospital Germans Trias i Pujol, on es treballa en recerca del VIH.
02/05/2025
2 min

BarcelonaLa ciència catalana ja ha començat a notar l'impacte de les retallades de l'administració Trump en diferents àmbits de recerca i investigació. El més afectat és el biomèdic, ja que moltes investigacions pengen dels Instituts Nacionals de Salut (NIH), als quals s'ha retirat una part important del finançament. Segons ha publicat la revista Nature, aquesta decisió canvia completament el panorama de la ciència a tot el món i deixa en suspens milers d'investigacions i assajos clínics sobre malalties infeccioses emergents, càncers i malalties pediàtriques. I com que en la ciència actual moltes d'aquestes investigacions en curs són d'àmbit internacional i involucren centres de diferents països, l'impacte ja ha arribat a Catalunya, tal com ha denunciat a l'ARA Javier Martínez-Picado, investigador Icrea a IrsiCaixa. Martínez-Picado ha explicat el cas de dos projectes que s'estaven fent conjuntament amb investigadors nord-americans i que ara estan paralitzats. Però s'espera que l'impacte sigui molt major i afecti molts més projectes.

Davant d'aquesta situació, que es deu estar repetint en tots els països europeus, la Unió Europea ha de reaccionar amb rapidesa i aplicar la recepta inclosa en el famós Informe Draghi, que ja advertia que calia fer un esforç colossal per posar la ciència comunitària al mateix nivell que la dels seus competidors. Draghi advertia del perill que Europa quedés arraconada en la cursa tecnològica mundial, ja que només quatre de les cinquanta empreses principals del sector són europees. També advertia de la importància d'invertir en el sistema universitari subratllant el fet que dels deu premis Nobel de ciències atorgats el 2024 cap provenia d'una universitat de la UE i tots treballaven als Estats Units.

En realitat es tracta d'aprofitar l'error majúscul que està cometent l'administració nord-americana per donar un impuls definitiu a la ciència europea i atreure els cervells que, en el context actual, no se sentin confortables en un país que els mira amb recel. La Generalitat ja va anunciar un pla per atreure talent dels Estats Units, però ara la prioritat hauria de ser assegurar la viabilitat dels projectes en curs. A més, els Estats Units estan deixant un enorme espai en el món que, si Europa no s'afanya, serà ocupat ràpidament per la Xina. Així, per exemple, l'administració Trump ha suspès més de 200 subvencions per a investigacions sobre el VIH i la sida, una malaltia que té un impacte letal en el continent africà.

Europa ha d'entendre que el món ha canviat i que la relació amb els Estats Units ja no podrà ser la mateixa, almenys mentre duri el mandat de Trump. L'actual administració nord-americana menysprea la Unió Europea, menysprea qualsevol mena de col·laboració internacional i fins i tot menysprea la ciència, tal com s'està demostrant. I davant d'això només existeix un camí, que és fer de la necessitat virtut i fer els passos necessaris per recuperar el lideratge científic mundial que es va perdre després de la Segona Guerra Mundial.

stats