Gibraltar, europeu
El plet històric sobre la sobirania de Gibraltar queda aparcat. Ningú no estava disposat a cedir en això. Els respectius posicionaments nacionalistes es mantenen intactes, tant de Madrid com de Londres. Però s'ha imposat, tanmateix, la via de la negociació pragmàtica. Tot i que hagin hagut de passar cinc anys del Brexit –de fet, era l'últim detall del Brexit que quedava per tancar–, finalment s'ha aconseguit l'entesa. El resultat més visible de la qual és que, a partir d'ara, la vida social i econòmica al Penyal recuperarà una certa normalitat.
L'acord firmat a Brussel·les, i que totes les parts –Espanya, el Regne Unit i la Unió Europea– han qualificat d'"històric", suposa l'obertura permanent de la tanca terrestre, un descans per a tota la regió. Sens dubte, als 15.000 treballadors que entren diàriament al Penyal se'ls farà la vida més fàcil. I les mercaderies que circulin entre Espanya i Gibraltar tampoc no hauran de passar cap inspecció. En canvi, als ports i aeroports –frontera externa de la UE– es mantindran els controls, que aniran a càrrec tant de la policia espanyola com de la gibraltarenya, de manera que les persones que vulguin entrar al Penyal hauran de passar-ne dos.
Tal com ha dit la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, "aquest acord salvaguarda la integritat de l’espai Schengen i del mercat únic, alhora que garanteix estabilitat, seguretat jurídica i prosperitat per a la regió". En uns moments de sotsobre europeu, en què l'espai Schengen trontolla en més d'una latitud continental, és una bona notícia que s'hagi posat seny a Gibraltar. Si algú hi surt guanyant és Europa.
Brussel·les també ha contribuït a l'entesa retirant Gibraltar de la llista de paradisos fiscals, cosa que suposarà que les entitats financeres europees no hagin d'aplicar controls addicionals a les operacions i transferències efectuades per entitats establertes al Penyal. Amb tot, en termes financers l'acord obliga Gibraltar a facilitar a Espanya tota la informació fiscal de l'activitat a la zona i que totes les empreses amb seu al Penyal, i amb majoria de capital o de socis espanyols, hagin de tributar a Madrid.
Els governs del socialista Pedro Sánchez i el laborista Keir Starmer han fet bona la seva sintonia ideològica. I econòmica: el Regne Unit va ser el principal inversor a l'Estat l'any passat (12.000 milions d'euros), un volum de negoci que té contrapartida espanyola a les illes en les nombroses empreses implicades en el teixit productiu britànic, amb Indra, Acciona, Navantia i Dragados, entre d'altres. Espanya, a més, aspira a una implicació més gran en la indústria de la defensa del Regne Unit en uns moments en què el rearmament del continent s'està dibuixant com una prioritat.
En tot cas, el gir europeista del primer ministre anglès també ha ajudat en aquesta recta final. I tampoc no tenia sentit, ni per a Starmer ni per a Sánchez, allargar un bloqueig gibraltareny que només alimentava l'imaginari simbòlic de la ultradreta dels respectius països. Per això s'ha deixat en un segon pla el plet sobiranista i s'ha anat fent bona la mirada europea.