La gran lliçó del primer ministre canadenc
"Ningú que estigui mirant aquest discurs de Davos pot arribar a cap altra conclusió que no sigui que el president dels Estats Units pateix un trastorn mental. És alhora vergonyós i extremadament perillós". Aquesta piulada de l'especialista en política internacional nord-americà Tom Nichols resumeix la sensació que devia tenir l'audiència de Donald Trump a Davos quan va sentir un discurs ple d'incongruències, falsedats i confusions constants. Trump confonia Groenlàndia amb Islàndia i tot seguit es referia a l'illa danesa com "un tros de gel", per després posar en dubte el compromís dels aliats de l'OTAN o lamentar la baixada de les borses. És cert que al final el titular que queda és que afirma que no farà servir la força a Groenlàndia. Però quina credibilitat té algú que és un mentider compulsiu i que no té gens de respecte per les normes internacionals?
Per sort, a Europa i també en altres països tradicionalment aliats dels Estats Units com el Canadà es comença a prendre consciència de la situació. A Davos hem vist el president francès, Emmanuel Macron, proclamar: "Preferim el respecte als assetjadors. La ciència a la politització. I l'estat de dret a la brutalitat". I també hem sentit un magnífic discurs del primer ministre canadenc, Mark Carney, en què avisa que no som al davant d'una transició sinó d'una ruptura de l'ordre internacional en què els països que no són superpotències només tenen dues opcions: o s'agenollen davant d'una d'elles, fins a perdre la sobirania i també la dignitat, o intenten unir esforços per a una tercera via, ja que "si no ets a la taula és que ets al menú".
Les paraules de Carney tenen un valor especial, ja que governa un país amb una frontera de gairebé 9.000 km amb els Estats Units, amb el qual comparteix unes economies molt interrelacionades. Però Trump considera que el Canadà hauria de ser l'estat número 51 dels Estats Units. Carney sap, per tant, que si Trump se'n surt amb Groenlàndia ell pot ser el següent. Per això crida a actuar des d'ara mateix teixint aliances àmplies que posin límit a l'acció d'aquests actors hegemònics.
En l'altre extrem, però, tenim l'exemple del secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, que continua amb la seva estratègia de lloar de forma ridícula la figura de Trump fins i tot després que aquest es rigués públicament d'aquells que l'anomenen "daddy". Carney va deixar clar que la via de l'apaivagament no funcionarà amb Trump, de la mateixa manera que no va funcionar amb Hitler a Múnic. Una part positiva de l'imperialisme desacomplexat nord-americà és que deixa en molt mal lloc els seus titelles a Europa, com ara Vox. Fins i tot la italiana Giorgia Meloni, que semblava la dirigent més propera d'entre les potències europees (si deixem de banda dirigents de l'Europa de l'Est com Orbán), s'ha començat a revoltar contra Washington.
Davos podria ser aquest inici de revolta global contra Trump. Esperar un canvi de rumb del president dels Estats Units és ingenu. Cal preparar-se per als pitjors escenaris i començar a veure quina és la nova realitat que va descriure Carney.
