Guadalajara parla català
A Guadalajara aquests dies s'hi sent molt de català. Barcelona és la convidada d'honor de la Fira Internacional del Llibre (FIL) de la ciutat mexicana, un esdeveniment nascut fa 39 anys que s'ha convertit en una cita anual de referència per al món de l'edició, en especial en parla castellana. El 2004 la convidada va ser Catalunya, que després d'alguns titubejos propis i de pressions espanyoles hi va acudir amb pavelló i programa propis. Un èxit que va obrir les portes el 2007 a la cultura catalana a la Fira de Frankfurt. Des d'aleshores, Catalunya és present cada any a la FIL amb un ampli desplegament. Aquest any, a més, Barcelona ha fet un esforç notabilíssim, amb un programa cultural ambiciós en què, a més del món del llibre –per cert, amb una presència clarament majoritària d'autors en català–, també ha apostat per la música i les arts plàstiques. La rebuda mexicana està sent generosa i fins i tot entusiasta.
No podia ser d'una altra manera, tant per la trajectòria i la relació d'aquestes últimes dècades com pels vincles històrics entre Catalunya i Mèxic, el país que va fer de l'acollida als exiliats republicans –només Mèxic no va reconèixer el règim de Franco– una qüestió de dignitat democràtica. Josep Carner, Pere Calders, Avel·lí Artís Gener Tísner, Ramon Xirau, Agustí Bartra, Anna Murià, Eduard Nicol, Lluís Ferran de Pol, Pere Bosch Gimpera i Lluís Nicolau d'Olwer van ser alguns dels intel·lectuals acollits. La seva empremta és notable. Potser el programa barceloní d'aquest any no hi fa gaire referència, però tant l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, com el president de la Generalitat, Salvador Illa, han remarcat el lligam i el deute històric de Catalunya amb Mèxic. La desmemòria en què es va fundar el règim de la Transició no ha ajudat durant anys a fer justícia al gest mexicà ni a la contribució catalana dels exiliats al país centreamericà. Corregir aquest greuge és una tasca en la qual caldrà insistir. De fet, tant l'Ajuntament de Barcelona com el Govern estan duent accions aquests dies a Guadalajara i Ciutat de Mèxic per enfortir els vincles culturals i econòmics.
Per descomptat, i malgrat que als carrers de Guadalajara i sobretot als passadissos de la FIL aquests dies se sent molt de català, la llengua de la presència barcelonina ha estat sobretot el castellà, i els autors més ben rebuts –perquè per una qüestió òbvia de proximitat lingüística són els més coneguts i llegits a Mèxic– han estat figures com Eduardo Mendoza i Javier Cercas. Però això no treu l'interès creixent i la presència contundent d'autors joves i no tan joves en llengua catalana, o de clàssics com Mercè Rodoreda o Montserrat Roig. S'ha fet un esforç en aquest sentit, tant per part de Barcelona com de l'Institut Ramon Llull i la seva política de suport a les traduccions del català a altres llengües, inclosa, esclar, la castellana. També les editorials estan fent una aposta molt seriosa, començant pels grans grups (Planeta i Penguin Random House, molt forts a tota l'Amèrica Llatina) i seguint per un ampli ventall de segells mitjans i petits.
Més enllà de la polèmica al voltant de la nova beca instaurada per l'Ajuntament per a autors llatinoamericans, cal saludar la presència a la FIL de Guadalajara, una manera de persistir, sense complexos ni exclusions, en la internacionalització de la cultura catalana.