Vacunem-nos tots d'una vegada

Vacunem-nos tots d'una vegada. No hi ha excuses que valguin. Esperar a fer-ho després de les vacances és una irresponsabilitat si pensem en el conjunt i és un risc individual innecessari. La secretària de Salut Pública de la Generalitat ha donat a conèixer aquest dimarts que tothom que vulgui ja es pot anar a vacunar a centres específics sense cita prèvia. Més senzill impossible. S'estan posant totes les facilitats. L'agost l'hem començat amb 5 milions de vacunats a Catalunya, que són molts, però no suficients. De cop, amb les vacances, el ritme de vacunació ha baixat: milers de persones no s'han presentat a la cita. Aquesta deixadesa no té nom. Amb tot el que ha passat, amb els milers de contagiats i de morts, amb un sistema sanitari que ha fregat el col·lapse en més d'un moment i que encara segueix molt tensionat, ¿com pot ser que encara hi hagi persones que no entenguin la importància de vacunar-se?

Vivim en societat, no vivim sols. El discurs de la llibertat individual no es pot fer servir frívolament quan està en joc la salut pública general: hem viscut i encara estem immersos en una pandèmia global. ¿Algú encara no ho ha entès, això? Els experts ja comencen a dir que davant la variant delta, molt més contagiosa, la immunitat de grup és molt difícil d'aconseguir, cosa que encara fa més necessària una participació massiva en la vacunació. Cal convèncer els que, amb més o menys consciència, es deixen arrossegar pels diferents graus del negacionisme, que van des dels que literalment rebutgen l'existència del virus fins als que no es refien de les vacunes. A uns i altres cal fer-los entendre que estan posant en perill les seves vides i les dels altres.

Cargando
No hay anuncios

Per acorralar el covid-19 és necessari el màxim d'unanimitat i compromís, o a la cinquena onada la seguirà la sisena, i així successivament, amb possibles noves variants, en un bucle sense fi. El negacionisme no va enlloc; tampoc el fatalisme ("no hi ha res a fer") o l'individualisme desconfiat ("jo ja em protegeixo"). Si volem que la pròxima tardor s'acosti a la normalitat, si volem evitar nous confinaments i noves pors, si volem acabar d'una vegada amb els contagis i les morts, si volem tornar a l'escola i a les feines amb mínimes garanties, si no volem que el passaport covid esdevingui una realitat quotidiana no només per viatjar, sinó per entrar en espais tancats no privatius, com ja està passant en més d'una vintena de països –França, Itàlia, Portugal, Regne Unit, Grècia...–, cal imperiosament la vacunació general de la població. Els que no es vacunin només aconseguiran viure amb menys llibertat, dificultar la seva pròpia sociabilitat i ser vistos com una part central del problema. De fet, ho comencen a ser. El passaport covid és una via que no agrada a ningú, esclar. Igual com estaria bé no haver d'arribar a vacunacions obligatòries. Però no podem renunciar a la seguretat sanitària col·lectiva, no podem posar més en risc la viabilitat del sistema sanitari i al capdavall també del sistema econòmic. Vacunem-nos tots com més aviat millor, sisplau.