Les incoherències de la Moncloa amb Israel
Pedro Sánchez ha destacat, a escala europea, com un dels líders més contundents a l'hora de condemnar el genocidi que Israel està executant a Gaza, i de reconèixer un futur estat palestí. Els fets, cada cop més extrems, li estan donant la raó. Davant les evidències, França i Alemanya han començat a canviar la seva posició. Però el posicionament polític internacional de Sánchez en aquest terreny no es correspon del tot amb els fets interns.
Si a l'abril van ser els seus socis de govern els que el van forçar a cancel·lar contractes de material militar produït per empreses israelianes, ara l'ARA ha comprovat que, a la pràctica, s'han seguit fent encàrrecs i tractes diversos per part de l'administració central de l'Estat, i d'altres administracions. A més, malgrat la promesa de Sánchez de revertir l’adjudicació més voluminosa –la de munició per a la Guàrdia Civil, que finalment va ser de 5,4 milions, segons consta al BOE–, del desenllaç d’aquest episodi no se n’ha tingut més notícia. Realment s'ha revertit?
En tot cas, i a l'espera de si efectivament el govern espanyol s'ha fet enrere en aquella compra, l'incompliment més recent del compromís de la Moncloa de no tornar a fer compres a empreses que comerciïn amb material militar i de defensa d’Israel ha consistit en dos contractes signats per l’Autoritat Portuària de Ferrol a càrrec del ministeri de Transports (11.806 euros), l’últim dels quals formalitzat fa tan sols dues setmanes, el 2 d’agost.
Aquest contracte, certament menor, com la resta dels que han fet i segueixen fent administracions espanyoles, es vehicula a través de Guardian Homeland Security, empresa fundada per exagents especials d'Israel i distribuïdora dins de l’estat espanyol dels principals fabricants de material de seguretat i defensa israelians. Té seu a Madrid i forma part del grup Guardian Holdings, amb seu a prop de Tel-Aviv. Es dona la circumstància que Guardian Homeland Security no actua com una empresa comercial neutra, sinó que des dels seus comptes a les xarxes socials emet missatges explícits en suport a l'actuació de l'exèrcit israelià a Gaza i avala tesis islamòfobes de l'extrema dreta mundial.
Entre les diverses administracions de l'Estat que hi han tingut tractes consta també la Generalitat de Catalunya. Entre el 2019 i el 2024, els Mossos d’Esquadra van adquirir a aquesta firma diversos materials: des de coixinets de recanvi per a cascs fins a elements que els agents fan servir per a pràctiques de tir. L’ARA ha tingut accés als expedients i les xifres: en total van ser sis contractes per valor de 57.818 euros, durant els mandats dels governs de Quim Torra, primer, i de Pere Aragonès, després. Només hi ha un contracte formalitzat després del 7 d’octubre del 2023, dia dels atacs de Hamàs que van desencadenar l’ofensiva d’Israel i l’inici de la massacre a Gaza. La conselleria d'Interior diu que són compres executades i pagades i, per tant, no reversibles, i es compromet a no fer-ne més. Cal exigir al govern de Pedro Sánchez que també actuï en conseqüència, sense excepcions ni dilacions, amb un embargament real de compres de material bèl·lic.