Inici de curs amb el repte de la millora del rendiment
Comença el nou curs escolar i el repte continua sent la millora del rendiment acadèmic. Després del desastre de les darreres proves de competència i, sobretot, de les proves PISA del 2023, l'objectiu del Govern és fer passos per reforçar el sistema educatiu de manera que els resultats acabin millorant. Aquest és sens dubte un projecte de país en el qual tothom està d'acord, tot i que no hi ha el mateix consens respecte a com aconseguir-ho. De fet, els centres educatius no ho tenen fàcil.
Aquest curs, entre infantil, primària, ESO, batxillerat i formació professional hi ha 1.326.352 alumnes escolaritzats, 8.493 menys que els matriculats el curs passat, cosa que facilitarà abaixar la ràtio en els primers cursos, tot i que a l'ESO les aules seguiran plenes. Tanmateix, el més significatiu és que pel que fa a l'educació obligatòria –des d'I3 fins a 4t d'ESO–, un terç són alumnes que necessiten algun tipus de suport educatiu, la gran majoria perquè són socioeconòmicament vulnerables o perquè tenen problemes d'inclusió o de comprensió de la llengua. Aquí hi ha de tot, des d'alumnes nouvinguts fills de l'emigració –part dels quals a més es van incorporant a les aules al llarg del curs– fins a estudiants de famílies amb problemes econòmics que tenen més dificultats per tenir un context de suport familiar o per accedir a les classes de reforç.
Si a aquest context complex a les aules hi sumem que cada curs un terç dels docents canvien de centre, cosa que dificulta molt la creació d'equips de treball estables i impedeix establir vincles amb l'alumnat, sobretot el més vulnerable, la situació es complica encara més. Gestionar centres amb una alta complexitat d'alumnes amb claustres inestables és tota una proesa que fa que els reptes de millora acadèmica resultin gairebé inabastables. Dit això, cal aconseguir-ho com sigui. Per això, com expliquem avui, el departament d'Educació ha posat en marxa nous plans i accions de millora que se sumen als que ja hi havia. Una bona part se centren en la millora en matemàtiques –amb reforç de professorat i d'hores lectives–, i també en comprensió lectora i anglès, les tres matèries més crítiques en què calen plans de xoc.
La bona notícia és que aquest curs s'han incorporat 1.671 dotacions de docents més que a l'inici del curs passat i 352 de professionals d'atenció educativa. I, a més, hi ha el compromís que aquest any a partir de l'octubre els nomenaments de professors per cobrir baixes i substitucions es faran cada dia de la setmana, cosa que sens dubte agilitzarà el procés. La precarietat hauria de desaparèixer de les escoles i caldria fer un esforç per reforçar els equips amb mitjans i personal perquè puguin centrar-se en l'objectiu principal, que és la millora del rendiment. Per a això segurament també cal fer reformes per alleugerir la gran burocràcia que han d'assumir els centres –que impedeix que els equips directius i els docents es puguin concentrar en l'atenció a l'alumnat– i oferir més eines als professors perquè incorporin les millores que assegurin un millor nivell d'ensenyament.