Ja n'hi ha prou de la vergonya de Renfe i Adif
Són anys i anys de mal servei, de maltractar els viatgers, de promeses incomplertes, de retards, d'avaries, de trens vells abarrotats, de trens nous que també s'espatllen, de falta d'inversions, d'obres que s'allarguen, de serveis alternatius que no funcionen, de poc manteniment i poca vigilància de les infraestructures viàries, de pèssima informació... Són tants els greuges que s'acumulen en relació a la gestió del funcionament de Renfe i Adif a Catalunya que els seus directius i els polítics que en són responsables últims haurien d'assumir responsabilitats amb totes les conseqüències. Les excuses dels uns i dels altres ja no són creïbles.
El caos viscut ahir en els trens d'alta velocitat per dues avaries que han afectat centenars de passatgers ha posat el colofó a una setmana complicadíssima en la mobilitat que va començar el cap de setmana passat quan les protestes sindicals van obligar a suprimir un centenar de trens de Rodalies, ha continuat amb altres incidències –des de talls d'energia a les catenàries, caiguda de roques, mal funcionament del sistema d'informació, etc.– que se sumen als ja habituals retards. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha demanat per a aquest mateix diumenge una reunió urgent amb representants de Renfe i del ministeri de Transports per intentar solucionar el desgavell i, tot i demanar perdó, ha fet un retret als anteriors governs de la Generalitat per no haver fet prou per millorar el servei, però ha rebut crítiques de l'oposició, que li ha recordat els anys de manca d'inversions del govern central i li ha demanat un ple extraordinari sobre Rodalies.
Les picabaralles polítiques en relació a la gestió de Rodalies han estat una constant, i està clar que continuaran. Tanmateix, ara, per primer cop en molts anys, hi ha el mateix partit governant a Madrid i a Catalunya, i sembla que s'hauria d'haver acabat el càstig de la desinversió per començar a treballar conjuntament per millorar el servei. Aquesta hauria de ser una de les grans prioritats del govern Illa: aconseguir eixugar aquest dèficit històric alineant en aquest objectiu totes les administracions. Possiblement serà aquí on els socialistes, catalans i espanyols, es juguin més la seva credibilitat a Catalunya. Perquè, no ho oblidem, una simple cerca a internet mostra com tots els governs des de fa més d'una dècada han promès pluja de milions per millorar el servei ferroviari i han assegurat que ara sí que s'arreglarà el problema. Les promeses ja no se les creu ningú, i menys els usuaris.
Es podrà dir que ja hi ha inversions en marxa i que les obres són lentes. D'acord. Però en la resta de qüestions s'ha d'actuar. L'empresa i els seus treballadors han de demostrar els mínims de professionalitat que es mereixen els ciutadans de Catalunya. Si hi ha vaga encoberta, si hi ha falta d'atenció o mala praxi, si hi ha dèficit en el servei d'informació a l'usuari, si no hi ha prou vigilància o manteniment, en tots aquests casos cal actuar, sancionar i aplicar mesures per solucionar els problemes. Si falten inversions en personal, caldrà posar la qüestió sobre la taula. I si la gestió política o tècnica no funcionen, també caldrà que s'assumeixin responsabilitats. El que està clar és que ja n'hi ha prou.