La jugada de Collboni

BarcelonaEl final del mandat a l'Ajuntament de Barcelona està sent un espectacle lamentable. És cert que l'aliança entre Ada Colau i Jaume Collboni ja va començar amb mal peu perquè van necessitar el suport d'algú com Manuel Valls per descavalcar Ernest Maragall, però és que el que està passant les últimes setmanes supera tots els límits del que seria una mínima convivència civilitzada entre socis. D'entrada ja resulta sorprenent que el primer tinent d'alcalde, Jaume Collboni, anunciés que deixava el càrrec per centrar-se en la campanya electoral, provocant una situació inèdita en el govern municipal.

L'alcaldessa, Ada Colau, ho va interpretar com el que era, un gest oportunista i electoralista per desmarcar-se del govern municipal a quatre mesos de les eleccions. El motiu és ben conegut: la ciutadania és molt crítica amb la gestió de l'Ajuntament, que identifica bàsicament amb la figura de Colau, tot i que el PSC ocupa la meitat de les carteres (entre elles, algunes tan sensibles com Seguretat o Turisme), i per això Collboni salta del vaixell. Per això l'alcaldessa es va negar d'entrada a nomenar un nou primer tinent d'alcalde i refer tot el cartipàs, cosa que va provocar molt de malestar en el PSC.

Tota aquesta tensió ha esclatat, però, en el ple d'aquest divendres, quan el PSC s'ha desmarcat del pla d'usos de l'Eixample que havia consensuat amb els comuns i ha obligat a retirar-lo de l'ordre del dia. Els socialistes pretenen suavitzar les restriccions a l'obertura de nous locals en algunes zones com ara Sant Antoni, alineant-se així amb el sector de l'hostaleria i en contra del que reclamen veïns i comerciants. En realitat, el que hi ha és un intent de desmarcar-se de l'acció municipal i de marcar distàncies amb el colauisme i la seva política de posar límits a certes activitats d'oci.

Ara bé, el que no és admissible és que aquesta oposició a Colau es faci des de dins mateix de l'Ajuntament, torpedinant els projectes que estan en marxa, perquè això és deslleial. L'oposició es fa des de fora dels governs, no des de dins. I quan no s'hi està d'acord, se'n surt. Collboni no pot fer veure ara que ell no ha estat corresponsable de l'acció municipal els últims quatre anys i presentar una mena d'esmena a la totalitat al que s'ha fet, perquè no és creïble. Perquè llavors la ciutadania tindrà dret a preguntar-se què ha fet els últims quatre anys en el govern.

Vist amb perspectiva, aquestes tensions internes han estat una constant durant tot el mandat, tot i que soterrades, cosa que demostra que el mal funcionament de les coalicions no és privatiu només dels independentistes. Si el govern ERC-Junts a la Generalitat ha estat un fracàs, cal reconèixer que el matrimoni PSC-comuns tampoc ha funcionat gaire millor a l'Ajuntament de Barcelona. En el rerefons hi ha la inexistent cultura de coalició al nostre país i també la dificultat per part de partits com el PSC o Junts d'acceptar un rol secundari davant d'altres actors polítics com els comuns o ERC.

En tot cas, la jugada de Collboni ajuda a clarificar el panorama. El PSC se situa ara clarament en el front anti-Colau, i això pot donar una pista també sobre quina serà la seva política de pactes.