L'amenaça russa fa créixer el militarisme
Abans de la guerra d'Ucraïna, només el 20% dels finlandesos estaven a favor que el seu país entrés a l'OTAN. Aquesta setmana passada, donaven suport a la decisió més del 75%. Finlàndia comparteix més de 1.300 quilòmetres de frontera amb Rússia, i això, precisament, havia fet que volgués mantenir una aparença de neutralitat entre blocs que evités qualsevol temptació del poderós veí d'intentar fer-se-la seva. Ha estat així des de finals de la Segona Guerra Mundial, i Finlàndia va resistir tota la tensió de la Guerra Freda i la dels últims anys, malgrat que preventivament s'havia dotat d'un potent exèrcit i ja feia molts anys que col·laborava amb l'OTAN i participava en les seves maniobres. La contundència de la invasió a Ucraïna, però, ho ha canviat tot. Que una potència militar i nuclear com Rússia actuï amb aquests nivells de prepotència i violència contra els civils, i negui fins i tot la mateixa existència del país, ha posat en alerta màxima tota la resta de països que li són propers. Queda clar que ningú està a resguard de l'escalada bèl·lica de Vladímir Putin, i això explica la revolució que ha provocat en la geoestratègia europea. El pacifisme nòrdic ha passat a la història de manera fulminant de la mateixa manera que a la resta d'Europa també hem vist com el militarisme ha anat guanyant pes, justificat per l'amenaça constant del Kremlin.
Després de setmanes de donar-hi voltes, tant el president, Sauli Niinistö, com la primera ministra, Sanna Marin, han confirmat que hi estan a favor i que possiblement la sol·licitud formal s'enviarà la setmana vinent. En un comunicat conjunt, que no ha esperat ni tan sols a la ratificació dels seus respectius partits, consideren que "l'adhesió a l'OTAN reforçaria la seguretat de Finlàndia" i que han de fer la petició "sense demora". Com era d'esperar, la resposta de Moscou ha estat ràpida i amenaçadora: ha avisat que això els obligarà a prendre mesures de represàlia.
Tot aquest debat també l'està vivint Suècia, on el suport a l'adhesió atlàntica, tot i que no és tan contundent, també s'ha incrementat molt els últims temps. Segurament presentarà la sol·licitud d'entrada de manera conjunta amb Finlàndia. D'aquesta manera, les queixes de Rússia sobre la massiva presència de l'OTAN a les seves fronteres escalaran encara més perquè, efectivament, el suposat escarment a Ucraïna per intentar entrar-hi ha portat com a resposta que altres països que no ho tenien ni pensat ara en vulguin formar part, també.
La situació és complicada. Per una banda, l'OTAN intenta no involucrar-se militarment a Ucraïna per no provocar una resposta nuclear o d'altres tipus de Rússia contra membres de la coalició atlàntica. Per l'altra, anima i dona la benvinguda als dos països nòrdics, i també els dona garanties de seguretat mentre es tramita l'adhesió. Mentrestant, Rússia ja va tancar ahir el gasoducte que passa per Polònia i s'espera que aviat tancarà també l'aixeta de subministrament de gas a Finlàndia. Ara mateix ningú parla d'una resposta militar sobre el terreny i els experts ho veuen més que improbable, però tampoc ningú va veure venir el que passa a Ucraïna.
