L'energia no dona treva: ara rècord de la gasolina

Portem un any en què l'energia ha sigut notícia dia sí dia també per l'alt cost per al consumidor, que ha anat batent rècords històrics. Primer va ser l'electricitat, que manté la factura en uns llindars de preu prohibitius per a la majoria de famílies. Després el gas, que també ha patit una pujada important per la crisi tant de l'oleoducte d'Algèria com dels altres canals de subministrament que venen de Rússia, i si acaba esclatant el conflicte a Ucraïna encara es pot agreujar més. I encara hi ha una tercera font d'energia que fins ara estava fora del focus però que també ha arribat a rècords històrics: el petroli. El barril de Brent, el que serveix de referència a Europa, s'ha encarit un 16,7% des de l'1 de gener, i si ho mirem des de l'any passat la pujada és espectacular, ja que el preu del petroli gairebé s'ha doblat en un any: ha passat dels 50,3 dòlars de començaments del 2021 als 96,37 dòlars d'aquesta setmana. La gasolina de 95 octans s'ha apujat durant aquest període gairebé un 30% i el gasoil un 33%. És a dir, en el cas de la gasolina s'ha arribat al rècord històric, ja que s'ha arribat als 1,55888 euros el litre, un preu que no s'havia vist mai fins ara.

Aquest encariment afecta tothom però especialment els sectors que en depenen directament, com el transport i el sector primari, ja que per a ramaders, agricultors i pescadors el preu del carburant és una part important dels seus costos d'explotació. Tot plegat arribarà aviat al consumidor i això farà que la inflació, que ja és molt elevada precisament per l'alt preu de l'energia, continuï pujant en una espiral que cada cop preocupa més a les institucions internacionals, que havien previst una sortida de la crisi pandèmica més suau del que està sent.

De fet, aquesta pujada s'ha de mirar en aquest context. Té el seu origen en la baixada sobtada de l'activitat econòmica durant la pandèmia que va fer que els països productors tinguessin problemes fins i tot per desfer-se del petroli que tenien com a excedent. La demanda es va reduir de manera dràstica durant el 2020 però després la recuperació econòmica va ser molt ràpida i el que va fallar, igual que va passar amb les matèries primeres, va ser l'oferta, ja que ni hi havia petroliers navegant ni s'estava produint al ritme que ja demanava l'economia mundial. Tot i això, l'OPEP va decidir fa pocs dies mantenir el ritme baix de produccions de 400.000 barrils diaris sense elevar el ritme que solucionaria aquesta demanda, per la qual cosa almenys fins a la pròxima reunió del març aquesta escassetat continuarà fent pujar els preus. Com que hi ha més demanda, el preu puja i això de rebot afecta tots els sectors.

Aquesta triple crisi energètica demostra que encara estem en els paradigmes del passat pel que fa a la dependència energètica i que l'aposta per les energies renovables és necessària no només per lluitar contra el canvi climàtic sinó també per assegurar més autonomia econòmica dels països. La transició s'hauria d'accelerar si no volem que els alts costos a tots nivells dels combustibles fòssils impedeixin les ingents inversions que requereix el canvi de model.