L'infern de llogar un pis
Llogar un pis continua sent un infern (com també comprar-lo, sens dubte). Ho sap tothom i és profecia, que diria el poeta. Els intents de frenar els preus estan començant a funcionar, però a mitges. I amb disfuncions. És més que probable que sense topalls i zones tensionades fos pitjor. Però la millora és lleugera i presenta contradiccions. Avui n'expliquem una que fins ara ha passat desapercebuda, per poc evident, i que mostra la complexitat de la situació a l'hora de fer que els preus efectivament baixin o, si més no, no pugin.
Perquè si aparentment s'ha produït un descens en el preu dels nous contractes, això ha comportat, en canvi, una disminució de l'espai llogat. És a dir: els preus han baixat, sí, però també la superfície dels pisos. De manera que el metre quadrat ha tornat a situar-se a l'alça en els últims sis mesos. És un fenomen semblant a l'anomenat downsizing o reduflació, que és quan pel mateix preu et donen menys quantitat d'un producte, cosa que queda emmascarat pel packaging. En el cas dels pisos, esclar, no és ben bé el mateix, però el resultat final s'hi assembla: pel mateix preu tens menys espai, menys producte.
Per tant, a la pràctica, tot i que l'estadística digui que hi ha hagut una baixada del preu dels contractes, no es pot dir el mateix si es mira en termes de metre quadrat. Les dades en qüestió són de l'Incasòl i, en aquest cas, es refereixen només a la ciutat de Barcelona (de moment no n'hi ha del conjunt de Catalunya). Des que va entrar en vigor el topall, la superfície mitjana dels nous contractes de lloguer regulat a Barcelona ha anat disminuint, passant dels 75 m2 d'aleshores als 71 m2 actuals. Es tracta del nivell més baix dels últims vuit anys i de la segona xifra més baixa des que hi ha registres. A més, aquesta reducció de la superfície és del 5% en un any, la més destacada de la sèrie històrica.
No hi ha cap districte a Barcelona on el preu del metre quadrat del mercat de lloguer hagi baixat el primer trimestre del 2025: es manté a Gràcia, puja lleugerament a l'Eixample, Horta-Guinardó i Nou Barris i es dispara a Sant Andreu (+5,79%) i a Ciutat Vella (8,54%). De fet, precisament en aquest últim districte, en el primer trimestre del 2025 la superfície mitjana dels nous contractes de lloguer va caure dràsticament: si bé al quart trimestre del 2024 era de 68 m2, ara és de 62 m2.
Explicacions? Que els llogaters amb pisos grans rotin menys o que els propietaris treguin els pisos espaiosos del mercat regulat per rendibilitzar-los millor fora, sigui amb el lloguer de temporada o el d'habitacions, o fins i tot venent-los. De fet, és sabut que els lloguers de temporada han interferit clarament en el mercat, així com el lloguer per habitacions. De manera que, a la pràctica, els ciutadans de les zones urbanes –en especial de Barcelona i el seu entorn, però no només– saben com costa aconseguir un lloc decent a un preu decent on viure. Ara, si en troben de lloguer, de mitjana és una mica més petit. La voràgine del turisme i l'atractiu per als inversors continuen marcant la pauta d'un mercat amb molta més demanda que oferta.