07/04/2023

La lamentable vigència de la 'llei mordassa'

Amb la llei mordassa ja no és un jutge el que decideix si un ciutadà ha desobeït un policia, li ha faltat al respecte o s'ha negat a identificar-se: ho decideix el policia mateix, que multa directament, tal com explica el professor de dret constitucional de la Universitat de Sevilla Joaquín Urías. El canvi respecte a la legislació anterior és fonamental. I per això el Govern hi va posar un pas intermedi: a Catalunya l'expedient l'instrueix un funcionari de la conselleria d'Interior, no cap cos policial. Però aquesta solució és un pedaç. La realitat és que la llei de seguretat ciutadana que va aprovar el PP el 2015 va convertir els policies en jutge i part. Moltes sancions que abans les havien de decidir els jutges ara són responsabilitat de l'administració o, directament, del cos policial que les ha decidit. El resultat, segons les dades que Interior ha facilitat a l'ARA, són 132.000 sancions fins al 2022 només a Catalunya. La majoria, 74.425, per consum i tinença de drogues en espais públics, però més de 17.800 són per faltes de respecte als agents de l'autoritat, prop de 15.500 per desobediència, resistència a un policia o negar-se a identificar-se.  

Que la llei mordassa falla va quedar clar amb l'anul·lació, per part del Tribunal Constitucional, de la major part de les 25.598 multes imposades arran de la pandèmia el 2020 i el 2021. I es demostra amb la gestió administrativa que la conselleria d'Interior fa de les multes que tramiten els Mossos d'Esquadra: menys d'un terç de les propostes de sanció s'acaben materialitzant. Els funcionaris fan una interpretació de la llei favorable als drets dels ciutadans –garantista–, assegura Interior per explicar aquesta diferència entre les multes que es proposen i les que finalment s'apliquen. La pregunta que ara mateix no es pot resoldre és com canviarien aquestes xifres si aquestes sancions les hagués de decidir un jutge.  

Cargando
No hay anuncios

La reforma pendent –i necessària– de l'arbitrarietat que permet la llei mordassa, malgrat algunes mesures correctores que ha pres el Govern, també ens interpel·la a Catalunya. Aquesta és la quarta comunitat on s'ha aplicat més per multar des de la pandèmia. A més, un dels punts conflictius que van dur al fracàs de la reforma de la norma va ser la prohibició de les pilotes de goma. I, tot i que ja estan vetades pel Parlament, l'1-O va quedar clar que als cossos policials espanyols això els és indiferent. I a Catalunya s'ha demostrat que les bales de goma no són imprescindibles per mantenir l'ordre públic. Encara queda terreny per avançar i millorar en els dispositius antiavalots, però això hauria de ser un exemple per a la resta de l'Estat. 

Pedro Sánchez va prometre que derogaria la llei mordassa, un llegat de Jorge Fernández Díaz –peça clau de l'operació Catalunya–, quan arribés a la Moncloa. No ho ha fet, i tampoc no ha estat capaç de reformar-la. Aquesta legislació retrògrada que, per exemple, prohibeix fer crides a participar en mobilitzacions no autoritzades a través de les xarxes socials, continua lamentablement vigent.