L’EDITORIAL

L’hora de l’esquerra alternativa arriba a Grècia

El possible triomf de Syriza a les eleccions anticipades ha posat en alerta Brussel·les i els mercats

Les borses han rebut l’anunci de les eleccions avançades a Grècia, el 25 de gener, amb fortes baixades. Tenen por que, com diuen els sondejos, guanyi clarament l’esquerra alternativa de Syriza i la fràgil estabilitat de la zona euro torni a trontollar si, com sembla previsible, la formació d’Alexis Tsipras planteja renegociar les condicions del retorn de les ajudes rebudes fins ara, i també de les futures. De fet, Grècia estava ara negociant un nou tram del rescat.

Amb un 27% d’atur, un deute públic equivalent al 178% del seu PIB i els serveis públics desmantellats, el primer ministre, Andonis Samaràs, del partit conservador Nova Democràcia, veia difícil que la població acceptés una nova edició de les retallades que reclamava la troica per al nou rescat. Va ser per això que, sense una majoria parlamentària clara, Samaràs va decidir forçar una mena de qüestió de confiança amb l’avançament de les eleccions del president de la república. Ahir, en la tercera votació, es va confirmar el que ja tothom esperava. El seu candidat, Stavros Dimas, no ha tingut els vots mínims necessaris, i això ha forçat la celebració d’eleccions anticipades. Ha sigut una estratègia arriscada tot i que alguns analistes consideren que la jugada, a mitjà termini, podria sortir-li bé, ja que així té com a aliats de campanya Brussel·les i els atemorits mercats, i podria remuntar a les enquestes o acabar aconseguint les aliances que ara se li han negat.

Cargando
No hay anuncios

Fins ara, però, els sondejos donen com a vencedora l’esquerra alternativa, i si fos així seria de mal entendre que la troica es negués a negociar amb els guanyadors. Si, a més, Tsiripas modera el seu discurs com ha anat fent fins ara, els mercats es podrien calmar. En un entorn democràtic, no haurien d’atemorir els canvis a Grècia. Les declaracions d’alguns dels líders de la UE, atiant la por, semblen fora de lloc, i el paper de l’FMI i del BCE en tot aquest procés s’haurà de mirar amb lupa. Seran els ciutadans grecs els que decidiran. Si la seva elecció afectarà l’estabilitat de l’Eurogrup o les expectatives de formacions similars en altres països ho veurem en el futur. Dependrà de com es gestioni el procés. El futur, ara, és obert.